La Fundació Tàpies ha inaugurat alhora les exposicions ‘En moviment’, de Goshka Macuga, i ‘Malenconia’, amb obra d’Antoni Tàpies de la primera meitat de la dècada dels noranta. L’artista polonesa ha fet una intervenció en un mur de la sala del centre a partir del gravat ‘Ni identitat’. Però hi ha també litografies exposades que empren elements de Tàpies.
També hi ha una peça de Tàpies molt a prop d’un dels tres grans tapissos exposats de Macuga, que són les tres peces més impactants de la mostra. Es tracta d’un matalàs, metàfora del refugiat o el migrant, que es relaciona amb la pastera que apareix al tapís ‘Plus Ultra’, on també es poden veure les Torres Bessones de Nova York en flames, cares dels participants en una reunió del G-20 o el rostre de l’emperador Carles V amb el símbol del dòlar.
El tapís com a eina de propaganda
A més d’aquest tapís, de 24 metres de llarg, s’hi exposen ‘Untitled’ i un altre integrat a la instal·lació ‘The Nature of the Beast’. Segons la comissària de l’exposició, Neus Miró, “el tapís li interessa perquè va ser, antigament, una eina de propaganda del poder, la monarquia i l’església. Ella se l’apropia”. Macuga, una artista interessada en la història i en com aquesta condiciona el present, va abandonar Polònia després d’unes infantesa i joventut sota el comunisme. Actualment viu a Londres. Ha exposat a la Tate Modern de Londres i al MoMA de Nova York.
Per contra, la caiguda del mur de Berlín, com el genocidi de Ruanda o la Guerra dels Balcans, van condicionar l’obra d’Antoni Tàpies els primers anys noranta, englobada a l’exposició ‘Tàpies. Malenconia’. “El desmembrament de la URSS suposa la fallida d’un projecte ideològic en el qual ell s’havia inscrit. L’obra d’aquesta etapa reflecteix tristor i desencís”, comenta Núria Homs, comissària de la mostra. Per influència dels conflictes bèl·lics esmentats, en algunes peces hi ha cadàvers embolcallats o ossos.
La majoria de les obres són fruit de préstecs, i algunes, com ‘Quatre elements’ o ‘Abans-després’, són inèdites. Les dues exposicions romandran a la Fundació fins al 25 de setembre.
