Pertanyent a la generació del 68 amb Rafael Lozano Bartolozzi, Robert Llimós i Gerard Sala, Eduard Arranz-Bravo es va aproximar a la nova figuració i el pop art després d'uns inicis més abstractes. Amb Bartolozzi va pintar una icona del pop art local: els famosos murals de la fàbrica Tipel de Parets del Vallès, que tothom pot veure circulant per l'autopista en direcció a Girona. ALBERT MERCADER, director Fundació Arranz -ravo "En els anys 60 són conegudes les fàbriques que pintava, tots els murals...Per tant, la seva obra té aquesta energia cromàtica i formal d'un artista important d'aquella època tan rebel." Arranz-Bravo té 70 anys, però l'energia i la il·lusió d'algú molt més jove. Ha inaugurat mostres a San Francisco i Nova York abans de recalar a la galeria Berger amb obra dels darrers nou anys, sobretot dels tres últims. Ha conreat totes les disciplines, per bé que a la mostra hi ha només un bronze i unes litografies que van inspirar uns poemes de Francesc Parcerisas. La resta són olis i aquarel·les. Diu que la seva obra tracta d'una realitat alternativa, la d'ell mateix, i que la millor manera d'apropar-s'hi és amb la mirada del nen. EDURAD ARRANZ-BRAVO, artista "Perquè no tenen cap mena de prejudici. M'agradaria que la gent entengués el meu art de la mateixa forma. Com una cosa neta, com un nen de quatre anys que es posa a pintar." L'exposició estarà a la galeria de la Diagonal fins al 10 de desembre.

La mostra de la galeria Berger suposa el retorn de l’artista a Barcelona, on feia anys que no exposava. Arranz-Bravo té obra seva al MACBA i al MNAC.

L’exposició estarà a la galeria de la Diagonal fins al 10 de desembre.