L'escenari és una terra esquerdada per on transita el seu fill , el comte Arnau, i la resta de personatges del poema maragallià. Joan Maragall no era un home de teatre i l'obra és de fet una escenificació dels tres poemes que va escriure a partir de la llegenda popular. El comte Arnau hi apareix ara com un heroi que desafia l'ordre establert quan sedueix l'abadessa Adalaisa, ara com una ànima en pena que confessa els seus pecats a Elvira, la muller vexada. El joc escènic es deplega com un malson on es confonen els vius i el morts, els cossos i les ànimes... "Maragall era un animista. Un home que creia molt en la transubstanciació, en les ànimes...Tot això és quelcom que hem explorat a fons...I que ha configurat una proposta escènica que es mou entre la fantasmagoria i el somni." Anna Ycobalzeta i Àngels Bassas encarnen les dones entre les quals es debat el comte. El Cor de Cambra del Palau de la Música funciona com la consciència de l'espectador, a la manera dels antics cors grecs. Interpreta una partitura original de Lluís Vidal i Mariona Vila que reforça l'èpica d'aquesta versió d'un mite de profundes arrels en la història del país. "Un autèntic mite català, per a alguns un dels més importants, reviu ara al Teatre Nacional en el colofó de la celebració del centenari de la mort de Joan Maragall."
Ernest Villegas interpreta el paper del comte i hi té un protagonisme especial del Cor de Cambra del Palau de la Música. S’escenifica a la Sala Gran del TNC fins al 30 d’octubre.
El comentari de Victor Giralt Jonama:
Que ningú no esperi que li expliquin cap història. Són poemes escenificats. La narrativa no es fàcil de seguir si no es coneix el poemari i el seu contexte de producció, sobre el qual planen les ombres de Goethe o les conviccions animistes cristianes de l’autor.
És un espectacle singular, força al·lucinant, però no concebut per agradar a un públic ampli. És curt, una hora i quart a tot estirar.
