Aquesta passarel·la permet entrar literalment a l'interior d'una de les peces més conegudes de l'arquitecte i dissenyador Josep Antoni Coderch: el llum Disa, en versió gegant. I al voltant, un recull de plànols d'una obra inèdita de Coderch. Li va posar el títol de 'L'herència', perquè en aquest projecte, que mai no es va construir, s'hi resumien totes les seves idees arquitectòniques. ELINA VILA, cap de projectes de Mínim "La idea fue crear una planta flexible en la cual las viviendas podrían tomar espacios de la viviendas colindantes, en la misma planta on en vertical con unas escaleras." Coderch va morir l'any 1984 i va deixar un llegat que va transmetre a través de les seves obres i també de les seves classes d'arquitectura. Alguns dels seus alumnes en recorden la manera d'ensenyar. VÍCTOR RAHOLA, arquitecte "Era molt estricte. Com a arquitecte la persona genuïnament més moderna de després de la Guerra Civil." En l'exposició també es pot veure una recreació d'un interior típicament coderchià. Podem veure moltes peces dissenyades per ell, entre altres coses. Per exemple, objectes personals com les seves pipes, alguns dels seus llibres preferits i també cintes de casset. Tot de material que ha cedit la família de l'arquitecte especialment per a l'exposició.

Josep Maria Coderch va posar-li el nom de ‘L’herència’ al seu últim projecte arquitectònic. Mai no es va arribar a construir, però a través dels planells es pot comprovar com ho va convertir en una recerca personal per dissenyar la planta perfecta. L’objectiu era crear habitatges que tinguessin la capacitat de canviar en funció de les necessitats de les famílies. Partint d’una unitat bàsica, s’hi podien afegir habitacions i, fins i tot, introduir-hi escales per fer els habitatges més grans.

A l’exposició, que presenta l’Espai Mínim i que es podrà veure fins al dia 30 de gener, es pot veure tot el procés de creació del projecte i també una recreació virtual que simula la transformació modular que es podia fer per respondre a les necessitats de les famílies.

Coderch és considerat un dels arquitectes més influents de l’Espanya de postguerra. A Barcelona ha fet diversos edificis privats i també de públics i comercials com la seu de l’Institut Francès, l’edifici Trade o l’ampliació de l’Escola Superior d’Arquitectura d’Arquitectura.

També són molt coneguts els seus dissenys com el del conegut llum Disa. Per això, a la mostra, s’hi exhibeix una rèplica a escala gegant del llum i els visitants poden entrar-hi a l’interior.

A més, s’ha recreat un interior típicament coderchià en què, a part del llum Disa, també hi ha altres dissenys de l’arquitecte com els tancaments de Llambí, la xemeneia Capilla i les cadires Safari, que va redissenyar. La família de Coderch també ha cedit objectes personals de l’arquitecte, que va morir el 1984, entre els quals, les pipes de fumar, algunes de les seves lectures preferides i també cintes de casset dels seus compositors preferits.