Tal com establien els cànons teatrals a la França del segle XVII, la primera escena d''El misantrop' ja resumeix, en essència, el contingut de l'obra tot dibuixant els personatges. Alcestes és l'home que pateix per com és d'hipòcrita i corrupte el món que l'envolta. Amb la diferència que aquí no hi ha cap cort reial del segle XVII, sinó el carreró del darrere d'una discoteca on se celebra una gala benèfica amb la flor i la nata de la ciutat. MIGUEL DEL ARCO, director i autor de l'adaptació "Ahora mismo el poder està e las corporaciones, en las relaciones de poder, sean políticos, sean empresarios, sean artistas... es decir, estas relaciones de poder donde todo confluye y donde todo el mundo quiere estar dentro." Cadascú té raons per justificar-se i per recriminar a Alcestes la seva actitud... Ell, però, es debat en l'incongruència d'estar enamorat de la relacions públiques de la discoteca, perfectament encaixada en el joc de poder que detesta. MIGUEL DEL ARCO, director i autor de l'adaptació "Los demás están acostumbrados y se han adocenado a: esto es lo que hay, los ombres somos corruptos por naturaleza, deshonestos y faltamos a la verdad. Alcestes dice: 'me niego'." Tan radical és el camí final que escull el misantrop, com ho és, per contemporània, aquesta adaptació absolutament lliure del clàssic, fortament aplaudida a l'estrena.