La videoinstal·lació 'The peception of doors', 'La percepció de les portes', d'Eugeni Bonet, és el primer que es troba el visitant. L'autor ha fet una desconstrucció de 'La comtessa de Hong-Kong', de Chaplin, i ha projectat dos bucles en una cantonada de tal manera que mai no coincideixin les seqüències del film. El resultat és un histriònic vodevil, gairebé sempre silent. Lydia Zimmerman, Joan Bufill i el duet Kònichthtri són els tres creadors convidats de la present edició del Flux. Ahir van protagonitzar un debat sobre el concepte d'autoretrat, atès que el festival els ha convidat a crear-ne un expressament per a l'ocasió... Mentre que Zimmerman ha optat per treballar amb material d'arxiu i reflexions poètiques. Bufill ha triat una mena de minibiografia mirant a càmera en pla fix. Kònichthri fan evident la seva tradició en el camp performàtic. LIZ COSTA, codirectora del festival "Cadascú fa un autoretrat, encàrrec del festival, i ja amb l'autoretrat veus que són molt diferents tots tres." A l'espai visitable, destaca el FLUX Videocapsa, una videoinstal·lació col·lectiva amb una projecció diferent a cada caixa, cas d'aquesta 'A punt de fuga', d'Albert Alcoz.
