Una exposició conjunta del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) i del Grup de Pintors de Sant Andreu commemora el 90è aniversari de la mort del poeta i dramaturg andreuenc Ignasi Iglésias. La mostra inclou una vintena de pintures inspirades en poemes d’Iglésias i objectes personals, fotografies i obres escrites del poeta. “90 anys de la mort d’Ignasi Iglésias. Pintures i poemes” es pot visitar al Centre Cultural Can Fabra fins al 31 d’octubre.
Pintures inspirades en l’obra d’Ignasi Iglésias
Fa un any que el Grup de Pintors de Sant Andreu treballa amb el CEII la temàtica de l’exposició. Les pintures són el resultat d’una interpretació personal de l’obra d’Ignasi Iglésias. Inicialment, es van seleccionar una cinquantena de poemes i cada pintor va escollir-ne un. El resultat són 24 quadres inspirats en 24 poemes. Les pintures estan fetes a partir de tècniques diverses com ara l’oli, acrílic, tècnica mixta, aquarel·la, cera o pastel. El comissari de l’exposició, Josep Lluís Buils, està molt satisfet amb el resultat: “Ignasi Iglésias era el poeta dels humils perquè en les seves poesies parla de la vida en el camp, de les vinyes, en definitiva, de la gent del poble de Sant Andreu”.
El Grup de Pintors de Sant Andreu
El Grup de Pintors de Sant Andreu és una entitat fundada el 2002 amb l’objectiu d’organitzar activitats relacionades amb l’art, com ara exposicions o sortides a museus. Els seus membres tenen l’oportunitat de compartir idees i relacionar-se amb altres pintors. Des del 2014 el Grup de Pintors de Sant Andreu té la seu a l’Ateneu l’Harmonia. És en aquest casal de barri on es reuneixen amb l’objectiu de relacionar-se amb altres pintors, intercanviar i compartir idees. L’entitat participa cada quart dissabte de mes a la mostra de pintura que se celebra a la plaça del Comerç de Sant Andreu.
El funeral del poeta del poble, un fet històric
El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias coorganitza l’exposició “90 anys de la mort d’Ignasi Iglésias. Pintures i poemes” i hi aporta fotografies, documents i objectes personals del dramaturg andreuenc, alguns dels quals han estat cedits per la família Vinyes. En aquesta ocasió, els historiadors locals mostren com el poble de Sant Andreu va donar l’últim adeu a un dels fills més il·lustres: “El sentiment de la gent va ser una bogeria. Fins i tot, hores abans de la seva mort hi havia gent concentrada davant la casa del poeta, que llavors vivia al passeig de Sant Joan. Feia tres dies que se sabia que Ignasi Iglésias no es trobava be i la gent s’aplegava sota casa seva perquè volien tenir notícies de com estava”, explica el president del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Jaume Seda. I afegeix: “Fins i tot el Teatre Romea va anul·lar les funcions en senyal de dol quan va morir. El dia de l’enterrament, els carrers estaven en silenci però hi havia tanta gent que no s’hi podia ni caminar. El fèretre va sortir a les 15 h del passeig de Sant Joan i va arribar al cementiri de Sant Andreu a les 19 h. Aquell dia el treballadors de les fàbriques de Sant Andreu van tenir tres hores de permís per assistir al funeral”.
El CEII ja ha començat a preparar l’exposició per commemorar el 150è aniversari del naixement del poeta, el 2021 i algunes entitats dramatúrgiques andreuenques es plantegen també dramatitzar alguna de les obres inèdites del poeta d’aquí a tres anys.
Ignasi Iglésias, dramaturg i poeta dels humils
Ignasi Iglésias i Pujadas va néixer a Sant Andreu de Palomar el 19 d’agost del 1871 i va morir a Barcelona el nou d’octubre del 1928. Considerat un poeta i dramaturg vinculat al moviment modernista, als anys 90 va col·laborar amb la Companyia Lliure de Declamació. El seu primer gran èxit el va assolir amb ‘L’escurçó’ (1894). Va fer obres de clara línia ibseniana com ‘L’argolla’ (1894) i ‘Fructidor’ (1894). Es va consagrar amb l’estrena de diverses obres d’èxit al Teatre Romea com ‘El cor del poble’ (1902), ‘Els vells’ (1903) que va ser traduïda a diverses llengües i ‘Les garses’ (1905). Amb l’esclat del Noucentisme va entrar en una crisi estètica que el va mantenir un llarg temps sense escriure. Finalment, va reaparèixer amb drames costumistes burgesos com ‘La llar apagada’ (1926). Ignasi Iglésias va tractar en les seves obres temes molt propers a les inquietuds i als problemes de la gent corrent. Per això, Iglésias es va convertir ràpidament en una figura artística molt reconeguda i estimada.
El Grup de Pintors de Sant Andreu i el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias homenatgen la figura del poeta i dramaturg andreuenc en una exposició conjunta en el 90è aniversari de la seva mort.
