(ACN / Redacció) Una investigació de la UOC ha detectat que el contingut dels pregons de les Festes de la Mercè ha tendit a reduir l’aspecte religiós de la festivitat i la seva patrona i a fer-ne una relectura de caire més ciutadà i democràtic.
L’estudi ha rescatat tots els pregons des del 1975 fins al 2020, (excepte el del 1976, perquè per les condicions polítiques de l’època no n’hi va haver). Al pregó del 1975, encara en època franquista, és on més mencions hi ha a la patrona. Bàsicament, les referències al mite es localitzen en els pregons dels anys 70 i 80 i progressivament, es va deixant de banda. Només està present amb algunes “pinzellades”, com ara en el pregó de Manuela Carmena molt breument, o també en el d‘Andreu Buenafuente.
L’anàlisi permet comprovar com aquest referent es “resignifica i perd el caràcter religiós”. “Es fa una relectura més de caire ciutadà i democràtic”, explica l’antropòleg. Una exemple és el pregó del pallasso Tortell Poltrona, que acabava amb uns goigs en honor de la patrona de Barcelona, però que en aquest cas els va transformar fins a acabar dient “alcaldessa de Barcelona, protegeix-nos de tots els mals”. Segons l’investigador atorga a la “màxima autoritat” democràtica de la ciutat “el paper alliberador, tradicionalment relacionat amb divinitats de matriu catòlica”.
Els pregons, agrupats en un web
L’estudi l’ha fet l‘IdentiCat (grup de recerca sobre llengua, cultura i identitat dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC), dins el projecte europeu FESTSPACE. Una de les dificultats dels investigadors ha estat trobar tots els continguts dels pregons, que en algun cas ni tan sols eren als arxius.
Ara tots els textos es recopilaran en un web i hi podrà accedir la ciutadania, mentre que de manera gradual s’aniran publicant els resultats de les anàlisis del discursos que Xavier Villanueva anirà fent.
