A finals de febrer de 1912 tots els diaris parlaven del mateix, del cas Enriqueta Martí. Una dona que esbudellava nens per després comerciar amb els seus òrgans. L'escriptor Jordi Corominas, al principi, va fer cas al mite, que fa pocs anys va tornar en forma de novel·les i obres de teatre. Corominas va aprofundir en la història fins que es va adonar que no hi havia hagut cap assassinat. JORDI COROMINAS, escriptor "Vaig caure en la dinàmica que era habitual en l'època des de l'any 2006 més o menys, que era atribuir-li el paper, que va molt bé per la marca Barcelona, que és potser la cosa que més desemmascara el llibre, una mica de Jack l'Esbudellador de la Barcelona de principi del segle XX, quan en realitat, i això és la cosa que sobta més, ella no va matar ningú. La història es va tergiversar d'un manera molt, molt forta. Tu veus la premsa de febrer fins a l'abril de 1912, gairebé només parlaven d'ella." Després d'un mes parlant d'Enriqueta Martí, els diaris de l'època van haver de reconèixer que s'havien equivocat. JORDI COROMINAS, escriptor "Es disculpaven fins a cert punt. Tot va durar un mes, van inflar la bola molt, l''Abc' de Madrid, per exemple, va portar un corresponsal, i finalment quan es va descobrir tot gràcies a la ciència forense, van acceptar els errors, però la cosa ja se n'havia anat de mare. Van acceptar els errors a "regañadientes", perquè sabien que se'ls acabava un filó." En aquesta història, però, hi queda un misteri. Enriqueta Martí sí que va segrestar una nena, la Teresa Guitart, però no se sap per què. Martí va morir a la presó abans que es fes el judici.

El llibre ‘Barcelona 1912. El caso Enriqueta Martí’, de l’escriptor Jordi Corominas, pretén desmentir la llegenda que va convertir Martí en l’assassina en sèrie més famosa de la Barcelona de principis del segle XX. La premsa de l’època va inflar el mite de la Vampira del carrer de Ponent, un fet que després van haver de desmentir. L’autor creu que la correcció no va tenir gaire ressò i va fer perdurar la llegenda fins ara.

A Enriqueta Martí se li atribueixen crims monstruosos com l’esbudellament de nens, el tràfic d’òrgans o el comerç sexual de menors. Un cas que va sorgir arran del segrest d’una nena a finals de febrer de 1912. L’autora del segrest va ser Enriqueta Martí i al voltant d’ella es va començar a construir una història que es va anar fent gran fins convertir-la en una assassina en sèrie potencial.

Els diaris de l’època van estar mesos parlant d’aquest cas, fins que va arribar un moment en què molts dels suposats crims d’Enriqueta Martí van anar demostrant-se que no eren certs. La premsa va haver de reconèixer l’error però ho va fer d’una manera molt tímida. Tant que encara ara es parla i hi ha qui dóna validesa a la història de la coneguda com a vampira del carrer de Ponent.

L’escriptor Jordi Corominas, després de quedar fascinat amb la història d’Enriqueta Martí, va fer un repàs a tota la premsa de l’època. Un estudi que ara es publica en forma de llibre,  ‘Barcelona 1912. El caso Enriqueta Martí’, que fa pensar que Martí no va cometre cap assassinat. L’únic misteri del cas és per què Enriqueta Martí va segrestar una nena. Un misteri que no es va resoldre en l’època perquè va morir a la presó abans que se celebrés el judici.