“Era un dels autors més importants del panorama català, i a través dels programes va promocionar altres autors i va demostrar que estimava els llibres”, opina el gerent de la llibreria La Formiga d’Or, Bernat Fàbregas. Precisament en aquest establiment, aquest matí s’han venut pràcticament tots els exemplars que quedaven de Joan Barril. “Quan un autor ens deixa és normal, molta gent tenia pendent llegir algun dels seus llibres, i veu que ara és un bon moment per fer-ho”, hi afegeix. Per això, comenta Fàbregas, és habitual que les editorials enviïn a impremta llibres que ja estaven descatalogats.
Barril va publicar 14 llibres. El primer va ser ‘Un submarí a les estovalles’, l’any 1988, un text satíric que li va valer el premi Pere Quart d’humor i sàtira aquell mateix any. Un guardó que va anar seguit d’altres, com el premi Ramon Llull per ‘Parada Obligatòria’. Per tot plegat, tenia lectors ben fidels. “Com molts autors catalans tenia un punt d’ironia que els fa molt particulars en el panorama literari espanyol”, recorda Ezequiel Teodoro, lector i també escriptor, amb dues novel·les publicades.
De fet, el seu caràcter irònic cridava l’atenció als lectors dels seus articles en els diferents mitjans escrits. Joan Barril va col·laborar a ‘El País’, ‘La Vanguardia’ i ‘El Periódico’. “Sempre el llegia a ‘El Periódico’, al meu marit i a mi ens agradava molt, era molt irònic, havies de llegir entre línies, l’havies d’entendre”, explica Carmen Vizcaíno. La seva absència també es nota als mitjans audiovisuals. “Jo l’escoltava a la ràdio, tenia una veu molt característica i sempre deia les coses amb un doble sentit; l’havies d’interpretar, cadascú l’entenia com volia”, diu Fèlix López, un dels seus oients habituals.
