Al vestíbul del Mercat, una taula amb llibres i ordinadors. Descobrim que a Roberto Oliván li agraden els Chichos...i també quins coreògrafs l'han marcat o quines són les lectures que prefereix. Una iniciativa del Mercat per apropar l'univers dels creadors que el visiten al públic. Oliván, amb una dilatada carrera com a ballarí a Brussel·les, on va formar companyia pròpia, és artista associat al Mercat de les Flors. Entre Deltebre, on dirigeix un festival de dansa i el Mercat s'ha gestat 'Un lloc per enterrar estranys', un peça de dansa gairebé sempre al límit "Arran de quan donava cursos a Brussel·les -cursos de dansa-, començava a venir molta gent de circ. Perquè el tipus de material que donava era energètic, i suposo que el trobaven interessant. Un dia em vaig trobar una invitació per fer una peça per a l'Escola Nacional de Circ de Bèlgica, de Brussel·les, i arran d'allò vaig començar ja a embolicar-me. Ara dono classes també a moltes escoles arreu del món, de dansa i circ. I ja, la combinació cric i dansa és...un lenguatge...marca de la casa..." El concepte abstracte que va en ser el detonant, com gairebé sempre en això de la dansa, és més útil per als ballarins i ballarines, entre els quals el mateix Olivan, que per a l'espectador. Es dibuixa, vagament, un cementiri on es troben uns estranys que acaben sent com una família. Quan sembla que els cinc intèrprets ja ho han donat tot, apareix una roda cyr. Un diria que la parella ho ha fet tota la vida. Però no, ballarí i ballarina s'hi van posar fa cosa de mesos. La companyia va rebre el que es mereix, unes glòries sorolloses.
Format a l’ Institut del Teatre i al PARTS de Brussel·les, on va ballar en diversos espectacles d’Anne Teresa de Keersmaeker, Roberto Oliván és actualment coreògraf associat del Mercat. A més d’Oliván, en aquest espectacle hi ballen (tots titànics) l’eslovena Spela Vodeb, Sol Vázquez, Felipe Salazar i el xilè Matias Marré. Aquest darrer intèrpret ja tenia experiència en arts circenses, cosa que la crònica audiovisual no delimita amb fidelitat (és ella qui s’ha llançat a la piscina).
El comentari de Victor Giralt Jonama
‘For your eyes only’, proposava el títol d’una antiga pel·lícula d’acció. És el que penso d”A place to bury strangers’, en la qual, per cert, si alguna cosa no falta és acció. Enrere prejudicis: l’espectacle és especialment aconsellable per a aquells que pensen, encara, que la dansa és avorrida. El muntatge pot agradar tant als habituals de la dansa com als qui s’embadaleixen amb la perícia dels artistes de circ . Ball, acrobàcies i música s’amalgamen en un fluir potent, captivador, d’una gran força visual.
Una anècdota val, sovint, més que un excés de literatura: m’acompanyava una estudiant en pràctiques que mai no s’havia atrevit a comprar una entrada d’un espectacle de dansa. Bocabadada, s’ha apuntat el nom de la companyia, com ja va fer, fa uns mesos, amb el de Laia Ayguadé. Per si més endavant…
No us ho perdeu !
