Un autoretrat de quan Xavier Montsalvatge tenia vuit anys rep el visitant de la mostra. Ja es veia a si mateix com un músic... s'hi poden observar un piano, partitures i un petit violí amb el qual aprenia música. És el mig violí del títol de la mostra, que delimita la primera part de l'itinerari, la de la formació. La següent és la de la butaca, referida a l'etapa durant la qual va compaginar la composició amb la crítica musical a 'La Vanguardia' i 'Destino'. JORGE DE PERSIA, comissari de l'exposició "Él supo unir, o pudo hacerlo, esta perspectiva del creador, del compositor, a la reflexión que supone el ejercicio de la crítica durante tantos años." La darrera etapa, associada a la icona del piano, és la del Montsalvatge compositor. En aquest darrer espai es poden escoltar moltes de les seves composicions. JORGE DE PERSIA, comissari de l'exposició "Tenemos una selección de su música y se puede ver una gran sensibilidad y una coherencia o cierta homogeneidad, incluso en los extremos con obras como 'Laberinto' y cosas así." Profusió de fotografies, textos diversos i partitures, a més d'un audiovisual amb entrevistes, conformen la mostra, única activitat no efímera del programa del centenari. En el marc dels actes d'homenatge a Xavier Montsalvatge té lloc avui a la Filmoteca la preestrena d'un documental sobre la seva vida i obra, titulat precisament 'Mig violí, una butaca i un piano'.
