A la Barcelona de finals del segle XIX hi havia la creença popular que en alguns convents s'hi mataven i maltractaven monges. Jaume Piquet, un dels introductors del gran guinyol, gènere nascut a París, va aprofitar la llegenda urbana per bastir 'La monja enterrada en vida'. Una noia de família conservadora té un idili amb un noi de familia liberal. Per evitar la relació, els pares tanquen la filla en un convent. Quan l'abadessa s'assabenta que vol fugir amb l'enamorat, decideix enterrar-la en vida. Nao Albet i Marcel Borràs, guanyadors l'any passat d'un premi Butaca per 'Democràcia', han dut la història al seu terreny. D'entrada la monja és xinesa... i no és precisament una mosqueta morta... NAO ALBET i MARCEL BORRÀS, adaptadors, directors i intèrpets "El gran guinyol no deixa de ser una exaltació de la violència. T'ensenyen com torturen, com de dolentes poden ser les persones, com de cíniques... Nosaltres hem agafat els referents que ens motiven a nosaltres i que ens expliquen això. Que no deixen de ser Tarantino, l'home més cínic, 'Bola de Drac Z', que és la violència com a entreteniment pur i dur quan tens 10 anys..." Amb la debutant al teatre Shang-Yé en escena hi ha Xavi Saéz, un dels intèrprets de l'exitosa 'Sé de un lugar' representada fins fa poc a la Seca. Hi són també Pol López i el veterà Jordi Figueras, a més dels dos responsables de la direcció. Representen aquesta peça de grand guinyol del segle XXI durant un mes. La Seca aposta per una nova mirada sobre el grand guinyol, gènere molt del gust de les classes populars a finals del XIX i principis del XX, que el cinema es va encarregar d'enterrar en vida.
