N'hi ha de literaris, d'humor, d'il·lustrats, de pulp... Però què és un "fanzine"? CEFERINO GALÁN, editor del 'Naufraguito' "Una publicació independent, feta amb molt pocs mitjans, en què pots posar, fer i dir el que doni la real gana. Perquè no depens de ningú, ni del teu públic." Autoeditades, fetes amb fotocòpies i de tirada limitada, són revistes que s'empapen del romanticisme del paper. LAIA CALVET, editora de 'Malalletra' "Sempre intento incorporar-hi un element tridimensional. M'agrada molt el fet que es pugui tocar, que es pugui veure. Per això no hi ha una versió digital del Malalletra, perquè perdria la seva gràcia." Des de Sant Andreu del Palomar, el Ceferino edita 'el Naufraguito'. És un "fanzine" molt respectat al sector i ha estat premiat en dues ocasions al Saló del Còmic de Barcelona. CEFERINO GALÁN, editor del 'Naufraguito' "Estoy ahora preparando el número 91 y tengo previsto editar hasta el número 100, en que el Naufraguito se tienen que hacer el harakiri y el número 101 también saldrá, en que le pondremos unas alitas y subirá a los cielos." L'autoedició es manté viva i surt de l'esfera underground. VIOLETA HERNANDO, coeditora de '5000 Negros' "Jo crec que sí, hi ha un bon circuït a Barcelona. I, de fet, no estem molt comunicats però sí que ens coneixem els uns als altres, ens seguim i ens comprem." ÓSCAR SÁENZ, coeditor de '5000 Negros' "Hi ha bastants llibreries, al centre sobretot, que tenen una bona oferta de fanzines." L'objectiu no és guanyar diners, es promouen al Facebook i s'autodistribueixen. Segons l'editorial Mon Magan, Barcelona és una de les ciutats fanzineres més importants del sud d'Europa. El gènere té bona salut i es manté viu al marge de la crisi que afecta les editorials i distribuïdores.

Era el mitjà d’expressió de la cultura catalana underground i punk dels anys 80. Les publicacions digitals semblava que l’esborrarien del mapa però el “fanzine” torna i ho fa agafant l’impuls de la moda retro. Hem parlat amb alguns editors d’aquestes revistes autoeditades per conèixer com s’elaboren.

El metafanzine ‘El Pez’, fet per Mon Magan, ha editat recentment un bianuari de fanzines 2010-2011 que incorpora ressenyes d’aquestes publicacions i intenta fer una fotografia del panorama actual. A més, l’any 2009 va publicar un especial sobre l’escena barcelonina. Tot i que per la seva naturalesa és complicat calcular quants se n’editen a la ciutat, sí que es poden conèixer els que fan més soroll.

Apa Apa Còmics publica el ‘Colibrí’ i en llibreries del centre de la ciutat no és difícil ensopegar amb exemplars de ‘Chuck Norris‘, ‘Orfidal’, ‘Rojo Putón’, ‘Girlzine’ o ‘El visitante’. També s’hi pot trobar, ‘Mapache’, un fanzine ambiciós que, segons el periodista Jordi Guinart, fins i tot intenta tenir còpies a Madrid. A més, es penja en línia a la xarxa i es pot descarregar en PDF amb un format fet a punt per imprimir.

També s’hi editen el ‘Malalletra’, un “fanzine“ molt artístic editat per la dissenyadora Laia Calvet i resultat de diferents col·laboracions. Des de Sant Andreu del Palomar, Ceferino Galán publica ‘El Naufraguito’. N’imprimeix de 120 a 150 amb una impressora domèstica i cada número és original. El “fanzine” pulp ‘5000 Negros’ es publica des de l’abril del 2010. Els autors han optat per fer molta promoció per les xarxes socials i, tot i que fa poc que ha sortit al carrer, ha pujat com l’escuma.

Defugint l’empatx de la cultura digital, la gent busca tenir petites peces de col·leccionista a casa. Potser és per això que la cultura digital no ha matat aquestes petites peces. Aquest va ser l’objectiu dels artífex de la Fanzinoteca Ambulant, un arxiu de “fanzines” que es va instal·lar en un mòdul itinerant de consulta.

Per comprar-los, es poden trobar a les llibreries la Central del Raval, Arkham Comics, la galeria Miscelanea, a Universal Comics, a la Laie CCCB o a la Ras.