El tancament de cinemes a Barcelona ha estat notícia recurrent en els darrers vint anys. Amb el documental ‘Cinema mon amour’, Natàlia Regàs signa una crònica nostàlgica sobre la defunció d’una desena de sales en set anys. L’esperança, però, és que n’han obert tres de noves (Phenomena, Zumzeig, Texas i Balmes Multicinemes). Natàlia Regàs és, a més de realitzadora, corresponsable que el Cinema Maldà continuï en actiu, i és la sala de pantalla única més antiga de la ciutat. Va ser quan va tancar el Renoir les Corts el 2012 que va decidir sortir al carrer amb la càmera, disposada a radiografiar la situació de les sales d’exhibició.
La crisi de l’exhibició
A ‘Cinema mon amour’, Regàs analitza les causes que han propiciat el tancament de sales: el canvi en els hàbits de consum audiovisual i la consegüent minva d’espectadors, però també la digitalització, que algunes sales no n’han pogut assumir l’elevat cost. El documental està narrat en primera persona des de la perspectiva de la realitzadora, que ha entrevistat molts personatges implicats. Apareixen, entre d’altres, el president del Grup Lauren, Antoni Llorens, ja traspassat; Pedro Balañá, responsable d’exhibició del Grup Balañá; Ramon Colom, darrer gerent dels Cinemes Alexandra; Ventura Pons, director de cinema i propietari dels Cinemes Texas; o el projeccionista dels Cinemes Renoir Floridablanca, Jaume Migueiz. ‘Cinema mon amour’ ha estat produït per Joan Antoni Martin Piñol i ha comptat amb Eloi Tomàs com a guionista i muntador de la cinta. El Maldà projecta ‘Cinema mon amour’ cada dia a les 20 hores.
