El cinema català es troba en un dels moments més crítics dels últims temps. Els anys 2016 i 2017, la producció i el taquillatge de les pel·lícules catalanes va patir una forta davallada. Les dades del 2018 no han estat gaire més optimistes: tot i que el nombre de pel·lícules produïdes s’ha mantingut, la manca de finançament continua sent el problema principal al qual ha de fer front l’audiovisual català. L’any passat, els directors van disposar de menys diners per rodar les pel·lícules. L’Acadèmia del Cinema Català atribueix els problemes de finançament del cinema català a dos motius concrets: la reducció de la inversió de la televisió pública catalana i a la suspensió de l’impost català sobre les operadores d’internet.
TV3 ha estat durant molts anys el motor principal de l’audiovisual català. La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, assegura que la televisió pública ha passat de fer de “locomotora” a estar “en via morta” i injectar menys diners en la ficció catalana per problemes de modernització i canvis d’estructura. La reducció de la inversió pública, diu Passola, ha estat un “cop fort” per al cinema català.
La suspensió de l’impost català sobre les operadores d’internet també va ser un altre cop per a l’audiovisual de Catalunya. El juliol del 2017 el Tribunal Constitucional va tombar aquest tribut, aprovat pel Parlament de Catalunya i amb el qual la Generalitat recaptava diners destinats a finançar el cinema català.
El cinema català, més enllà de Catalunya
La manca de finançament ha castigat sobretot la producció en llengua catalana. “Hem deixat de rodar en català. En canvi, Europa ens demana que rodem en diversitat de llengües”, diu la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català. El cinema europeu busca temes cada cop més locals. “Com més local, més universal. Els europeus busquem diversitat”, diu Passola. En aquest sentit, creu que amb un pressupost just el cinema català seria equiparable a altres indústries cinematogràfiques d’Europa.
“El cinema viatja molt. És molt internacional”, explica Passola. I el cinema i els artistes catalans, tot i les dificultats per la manca de finançament, també han aconseguit traspassar fronteres. Un exemple és el de les produccions de les directores Neus Ballús i Isabet Coixet: totes dues portaran les seves pel·lícules més recents (‘Staff only‘ i ‘Elisa y Marcela‘, respectivament) a la pròxima edició de Berlinale, festival de cinema de la capital alemanya. La carrera de Neus Ballús va fer un gran salt l’any 2014, quan el seu film ‘La plaga’ va guanyar quatre guardons dels Premis Gaudí.
Els XI Premis Gaudí, la nit del cinema català
L’Acadèmia del Cinema Català demana que no s’infravalorin les produccions catalanes pel seu paper com a eina de cohesió social i cultural. Això, a les portes dels XI Premis Gaudí, la cita més important de l’any per al cinema català i que serà conduïda pel Mag Lari. El discurs que farà la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català anirà en la línia de destacar la tasca dels cineastes catalans i de denunciar la situació complicada que viu el sector a Catalunya.
Durant l’entrega dels Premis Gaudí se sabrà quina pel·lícula agafa el relleu a ‘Estiu 1993′ com a millor pel·lícula de l’any. Les nominades són ‘Formentera lady‘, dirigida per Pau Durà; ‘Jean-François i el sentit de la vida’, sota la direcció de Sergi Portabella; ‘Les distàncies’, d’Elena Trapé; i ‘Yo la busco’, dirigida per Sara Gutiérrez. Però hi ha altres films que poden ser els grans triomfadors de la nit. ‘Entre dos aguas’, ‘Viaje al cuarto de una madre’ i ‘El fotógrafo de Mauthausen’ són les pel·lícules que acumulen més nominacions, amb nou.
La llista completa de nominacions als XI Premis Gaudí deixen veure que hi ha 36 títols que es disputaran el primer premi per cadascuna de les 22 categories.
