Què en faríem, d’un Carnestoltes, sense confeti? A banda de les típiques disfresses i la disbauxa tradicional, és un element imprescindible per vestir de festa i colors aquesta celebració tan popular. A més a més, a Barcelona el confeti és primordial a la Taronjada barcelonina per donar entrada al Carnaval, ja que substitueix el llançament de taronges que es feia abans del 1333 que el Consell de Cent va prohibir just aquell any.
Per tot això, hem apropat la nostra lupa lingüística al mot confeti i en volem saber tots els detalls.
Quan “confetti” va perdre una t
Pompeu Fabra, al Diccionari general de la llengua catalana, l’any 1932, va recollir, confetti, amb dues tes, el va marcar com a italianisme i va derivar aquest manlleu a la paraula catalana paperets. Aquestes dues tes es van mantenir fins a la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC1), el 1995. És per això que, avui dia, encara podem trobar algun confetti amb dues tes. Tot depèn del diccionari que estiguem consultant.
Des del 1995, però, el confeti és ben català. L’Institut d’Estudis Catalans va adaptar l’italianisme a la llengua catalana recollint el mot amb una sola te. Des d’aleshores, confeti és l’única forma prevista pel diccionari normatiu, al costat amb la paraula catalana d’origen: paperets.
L’avi de “confeti” era molt dolç
Parlem de la família de confeti, que deriva de la paraula italiana confetti. Sorprèn descobrir que aquest mot italià no té el mateix significat que en català. Els confetti en italià són “confits”, petits dolços amb cor d’ametlla i recoberts de sucre que, tradicionalment i igual que aquí, s’utilitzen com a obsequi en celebracions, sobretot batejos.
Al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines —ara també en línia— verifiquem aquest origen i descobrim que abans, per Carnaval, no es llançaven paperets, sinó confits embolicats amb paper i és per això que es va anar adoptant la paraula confetti (“confits”) per designar-los:
[confetti] s’ha usat modernament entre
nosaltres i els castellans, per designar els ‘paperets’ de
les rues i processons, que han substituït avui els
confits que hom hi tirava abans, en les festes carnavalesques”
Confeti, una planteta petita i rodona
La paraula italiana per designar els paperets que es llancen per Carnaval ja hem comentat no és confetti, sinó que en realitat en diuen coriandoli, que fa referència al coriàndolo, que és el fruit —petit i rodonet— que surt del coriandre o cilandre.
Curiosament també, en català, si cerquem confeti al Termcat, descobrim que amb aquesta paraula designem un tipus de planta flotant, la Lemna L., també anomenada llentia d’aigua, llentiol o pa de granotes, entre d’altres. És un exemple de com la llengua adjudica, de manera orgànica, un nom o altre a les realitats que ens envolten per analogia de la forma que presenten. És per això que els coriandoli italians fan referència al fruits del coriandre; i el confeti català fa referència a aquesta planta petita i rodona que recorda el confeti carnavalesc.
