12 hores tocant sense parar.
Ha estat una veritable marató pel pianista Francesco Tristano, amb la qual el Liceu ha volgut denunciar la situació desesperada del sector cultural. Al concert s’ha pogut escoltar una única peça, ‘Vexations’, d’Erik Satie, integrada per una partitura de 12 notes que es repeteix de manera obsessiva.
Un “tour de force” per representar l’esforç del sector
El concert, que ha durat tota la nit
, la del 24 al 25 de novembre, vol ser, segons el Liceu, una acció de reflexió i també de denúncia.
La peça triada, ‘Vexations’, d’Erik Satie, és una petita balada de 12 notes i d’un minut de durada que cal repetir 840 vegades. En el cas del llarg concert protesta del Liceu s’ha acabat generant una repetició cíclica i obsessiva que es converteix en “una peça àcida i reivindicativa. Una manera de mostrar el turment i la torbació que sent el Liceu en aquestes hores d’incertesa i una manera de contestar amb art la impossibilitat d’obrir al públic”.
Una marató pel pianista
‘Vexations’ ha posat a prova la paciència del pianista Francesco Tristano i li ha suposat una veritable marató física i mental.
La peça de Satie va sorgir després que el compositor francès fos abandonat per la pintora impressionista Suzanne Valadon. L’autor va haver de superar un veritable dol i de la seva humiliació va sorgir ‘Vexations’.
Segons el pianista Francesco Tristano, “la salut pública ha de ser la prioritat absoluta. Però, si us plau, no oblidem que la música és salut. Nietzsche va ser molt més eloqüent al respecte: sense música la vida seria un error, un camí esgotador, un exili”.
El Liceu insisteix que el seu concert excepcional és “un acte de reflexió per enfortir les estructures del sector cultural en moments de crisi, per mantenir el sector unit i vetllar per tots aquells teatres que a dia d’avui romanen tancats”.
