La carta arqueològica de Barcelona permet fer una avaluació del subsòl i datar les restes arqueològiques dins un marc cronològic que comprèn des de la Prehistòria fins a la Guerra Civil o altres intervencions compreses fins a 2011.
El tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, ha explicat que l’Ajuntament vol fer “cultura de proximitat“. Ciurana creu que aquesta iniciativa compleix els objectius de donar la màxima transparència i difusió possible de la informació arqueològica de què disposa l’Institut de Cultura (ICUB). A més, destaca la carta de la ciutat com a “única a Europa” perquè es posa a disposició de tota la ciutadania, de professionals acadèmics, estudiosos, companyies de serveis, promotors o els mateixos veïns.
Tota la informació està georeferenciada, motiu pel qual s’hi poden fer recerques mitjançant la navegació directa pel territori, o bé mitjançant la direcció exacta que es vol consultar. També es poden fer consultes en funció del tipus d’intervenció (elements defensius, necròpolis, cronologies) o dins un context urbanístic, de catàleg del patrimoni, topogràfic… Fent qualsevol d’aquestes cerques es pot observar, per exemple, les restes dels nuclis antics de Sant Andreu, Horta o Gràcia.
Una vil·la romana sota l’Illa Diagonal
Una dada significativa que permet conèixer la nova aplicació és el passat del centre comercial Illa Diagonal, on fa 3.000 anys hi havia una gran vil·la romana. Un altre fet destacat és que 1.900 dels 3.333 dels punts d’interès arqueològic del web són del districte de Ciutat Vella. Les restes més antigues es troben a la muntanya de Montjuïc, i les més recents són els 1.900 refugis antiaeris de la Guerra Civil Espanyola.
La carta arqueològica s’anirà ampliant amb la incorporació de noves intervencions arqueològiques, afegint documentació associada a les fitxes, i es preveu també ampliar la base d’imatges vinculades a les intervencions. Actualment, es calcula que el 70% del projecte està finalitzat, però encara s’anirà ampliant.
