(ACN) L’actriu Carme Elias rebrà el premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter 2021 en el marc de l’acte de difusió dels Premis Gaudí d’enguany, que tindrà lloc el diumenge 21 de març del 2021 a l’Auditori del Fòrum CCIB. L’Acadèmia del Cinema Català reconeix enguany la trajectòria d’una actriu icònica que ha treballat a la pantalla, als escenaris i al doblatge durant cinc dècades. En la seva filmografia destaquen pel·lícules emblemàtiques com ‘L’orgia’, ‘Pont de Varsòvia’, ‘La flor de mi secreto’, ‘Quién te cantará’ o ‘Camino’.
L’Acadèmia ha distingit Elias, membre d’honor de l’entitat des del 2019, per ser “una actriu versàtil que ha fet teatre, cine i televisió sempre amb excel·lència i una bellesa que ho és també de l’ànima“.
Teatre
Carme Elias (Barcelona, 1951) va descobrir la seva vocació al teatre al barri del Clot, al costat d’un gran mestre que li va ensenyar les bases de l’escena. Va estudiar a l’Institut del Teatre i després va viatjar a Nova York, a l’escola de Lee Strasberg. Ben aviat va començar a fer-se un lloc en l’àmbit del teatre català, i va iniciar la seva carrera el 1974 amb ‘La señorita Julia‘, sota la direcció d’Adolfo Marsillach. Sis anys després va participa en el muntatge de ‘Terra baixa‘, d’Àngel Guimerà, paper que la va consolidar en l’escena teatral.
La seva activitat en aquest àmbit inclou obres com ‘Los cabellos de Absalón‘ (1983), de Calderón de la Barca; ‘La gata sobre el tejado de zinc‘ (1984), de Tennessee Williams; ‘El hombre del destino‘ (1989), de George Bernard Shaw; ‘Casi una diosa‘ (1993), de Jaime Salom; ‘Els gegants de la muntanya‘ (1999), de Luigi Pirandello; ‘La dama enamorada‘, de Joan Puig i Ferreter; ‘La gaviota‘, d’Anton Txékhov; ‘Edipo Rey‘ (2008), de Sófocles; ‘Prometeo‘ (2010), d’Esquilo; ‘Purgatorio‘ (2011), d’Ariel Dorfman; ‘Al galope‘ (2015), o ‘Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford?‘, dirigida per Torlonia.
Cinema
La seva primera experiència al cinema és amb ‘L’orgia‘ (1978), de Francesc Bellmunt. Ha actuat sota les ordres de cineastes de referència del cinema català, com ‘Massa vell per morir jove‘ (1987), d’Isabel Coixet, o ‘Pont de Varsòvia‘ (1989), de Pere Portabella, que li va valdre el Premi de Cinematografia de la Generalitat a la millor actriu. També va participar a ‘Capità Escalaborns‘ (1990), de Carles Benpar, ‘Els de davant‘ (1993), de Jesús Garay o ‘Morir (o no)‘ (2000), de Ventura Pons.
En l’àmbit del cinema espanyol, la seva carrera ha estat també molt fructífera, i destaquen títols com ‘Stico‘ (1985), de Jaime de Armiñán; ‘Los peores años de nuestra vida‘ (1994), d’Emilio Martínez-Lázaro; ‘La flor de mi secreto‘ (1995), de Pedro Almodóvar; ‘Sinfonía desconcertante‘ (2004), de Belén Santos, amb què va guanyar el premi especial del jurat del Festival de Cinema d’Indianàpolis; ‘Los aires difíciles‘ (2006), de Gerardo Herrero o ‘Planes para mañana‘ (2010), de Juana Macías.
‘Camino‘ (2008), de Javier Fesser, la va portar a guanyar el premi Goya a la millor actriu, i molts altres guardons, entre els quals destaquen els de la Unió d’Actors, el Sant Jordi de RNE o el Premi Butaca. Més recentment, per ‘Quién te cantará‘ (2018), de Carlos Vermut, va ser nominada al premi Gaudí a millor protagonista femenina. L’actriu treballa en un projecte de la directora veneçolana Claudia Pinto.
Televisió
Pel que fa a la televisió, Elias va participar en produccions emblemàtiques, en una època en què Madrid va acabar sent la seva segona casa. Va debutar a la petita pantalla l’any 1983 amb ‘Anillos de Oro‘, dirigida per Pedro Masó. Destaquen també la seva interpretació a ‘Turno de oficio‘ (1986), d’Antonio Mercero, que va convertir-la en una de les actrius més populars del moment, i altres ficcions televisives com ‘Hasta luego, cocodrilo‘ (1992), ‘Arnau‘ (1993), ‘Señor alcalde‘ (1998), ‘Mar de fons‘ (2006), ‘Herederos‘ (2008), ‘Gavilanes‘ (2010), ‘La riera‘ (2013) o ‘Cites‘ (2015).
Com a dobladora, Elias ha posat la veu a actrius com Demi Moore, Daryl Hannah, Sigourney Weaver o Nastassja Kinski.
