Aquest dimecres fa tres anys de la mort de l’humorista, actor i presentador barceloní Carles Flavià. La pèrdua va deixar un buit enorme entre els companys de professió i de vida, i en els veïns del Raval, on vivia amb la seva parella.

Flavià es va caracteritzar per tenir un gran sentit de l’humor i per fer riure a tothom. Fins i tot en el seu comiat al tanatori, l’humor en va ser el protagonista. Els qui el van conèixer en destaquen la seva agudesa per trobar en cada moment la frase més imaginativa. També van subratllar que sota una aparença canalla s’hi amagava un home d’una infinita bondat.

Flavià era un barceloní de tota la vida

Carles Flavià va néixer a l’Eixample i es va criar a la casa dels avis materns. Va ser alumne dels Maristes i va coincidir amb el futur capellà Manel Pousa, amb qui va marxar a París per estudiar a l’Institut Catòlic. La religió es va convertir en un motor de vida i quan va tornar a Barcelona va entrar al seminari per ser capellà. Així ho explicava en una entrevista que es va fer a si mateix al programa ‘Jo que sé’, de betevé. “Em van menjar el ‘tarro’. Jo me’l vaig deixar menjar i vaig voler ser capellà perquè pensava que era el millor que jo podia fer a la vida”.

Quan va independitzar-se de la família i de la religió va viure al Born, a les Corts i al Raval.

Una àmplia trajectòria a betevé

Flavià va trepitjar els escenaris com el seu inseparable amic Pepe Rubianes, mort fa 10 anys. Flavià es va convertir en mànager i va treballar amb l’Orquestra Plateria. També va regentar durant la dècada dels 90 la sala de festes Nitsa.

El seu pas per la televisió i les tertúlies va deixar empremta. Va treballar amb Xavier Sardà al ‘Crónicas marcianas’ i al ‘Club de la comedia’ de Canal +. A finals dels anys 90 tancava a la nit la programació de betevé comentant l’actualitat a través d’un monòleg: ‘Qualsevol nit pot sortir sol’.

L’humor i la crítica van seguir després amb un programa d’entrevistes que feia mig nu a l’interior d’una olla gegant: ‘Kaníbal’. En un dels capítols el convidat va ser Pepe Rubianes.

El programa ‘Banda sonora’ li va dedicar un capítol per reconstruir la seva vida a través de la música.