‘Fatxa’
Jason Stanley. Blackie Books, 2018
Jason Stanley és professor de filosofia, expert en filosofia del llenguatge, de pare escapat de l’Alemanya nazi… i aquí analitza els mecanismes (lingüístics, procedimentals, discursius…) que fan servir els discursos feixistes per captar vots i guanyar adeptes: la creació d’un passat mític, el victimisme, l’antiintel·lectualisme, la crida a l’ordre públic… tot al voltant d’un líder salvador i tota una retòrica basada en la confrontació: la fal·làcia d’un nosaltres i un ells.
‘Instruccions per fer-se feixista’
Michela Murgia. Empúries, 2018
La ironia com a figura que expressa el contrari d’allò que afirma. Des d’aquí hem de llegir un assaig intel·ligentíssim que parteix de la importància del llenguatge i assenyala els elements que demostren perquè el feixisme és molt més necessari que la democràcia. La necessitat d’un líder carismàtic, la recerca d’un enemic identificable, la necessitat no de simplificar els missatges sinó de banalitzar-los, la defensa dels valors tradicionals (família al capdavant) contra els atacs de feministes i gais, etc.. Una demostració que a vegades la manera més diàfana de dir les coses és fer-ho al revés.
‘Per combatre aquesta època’
Rob Riemen. Arcàdia, 2010/2017
Dos assajos escrits amb set anys de diferència per explicar el que Riemen anomena “l’etern retorn del feixisme”, el retrocés de l’esperit democràtic a favor, la crisi de les esquerres… El primer text té un accent més historicista (per saber d’on venim, amb els casos alemany i italià, l’eclosió dels moviments de masses…) i el segon és un gran “quo vadis”, Europa, la vella arcàdia dels ideals de la cultura i de l’humanisme. Un dietari que busca en la literatura i la filosofia les raons del declivi dels valors fundacionals (la bellesa, la justícia, la noblesa i la igualtat).
‘Los enemigos íntimos de la democràcia’
Tzvetan Todorov. Galaxia Gutenbrg, 2012
Un altre assaig combatiu, argumentat i de títol contundent per explicar amb profusió d’exemples els tres grans enemics que ell detecta: el populisme, l’ultraliberalisme i el messianisme. Una primera part històrica (passa per la Revolució Francesa, el projecte comunista, les guerres del segle XX) i després se’n va amb preocupació a l’Europa d’ara, amb l’ascens dels populismes a llocs com Holanda, Dinamarca o Suïssa, la demagògia com a codi compartit i la xenofòbia com a tret comú.
‘Maldad líquida’
Zygmunt Bauman / Leonidas Donskis. Paidós, 2016
Zygmunt Bauman en diàleg amb el professor Donskis, una reflexió al voltant de les diferents encarnacions del mal, del fracàs de les promeses de la modernitat en aquest nou món feliç i amb un capítol especialment interessant per on planen Kafka i Orwell i l’espectacle de la confrontació. És a dir, la manipulació, una de les armes més perilloses en les democràcies de masses. Les “fake news” i la distorsió en un capítol que convoca Orwell com a profeta dels totalitarismes (amb extensions visibles, ens diu Bauman, en llocs com la Rússia de Putin).
‘Nosaltres’
Ievgueni Zamiatin. Males Herbes, 1921
Un dels grans precedents de ‘1984’, Zamiatin, com la “mare de totes les distòpies”. En traducció de Miquel Cabal, gran sàtira dels perills d’un estat centralitzat que narra l’enfrontament entre els principis de la revolució contra l’entropia. Aventures governades per una lògica difícil, amb taules horàries i un enginyer com a protagonista. Prefiguració dels totalitarismes del s. XX amb un sistema que empresona la llibertat sota l’aparença de perfecció.
‘Trump no es liberal’
John Müller (coord.). Deusto, 2017
Un llibre coral que retrata el president Trump des de totes les perspectives crítiques possibles. És a dir, 10 visions (des de l’economia, la política exterior, defensa, la fal·làcia cultural, els mitjans de comunicació) de com la ideologia de Trump està a la banda oposada del liberalisme.
‘Postfascismos’
José Manuel Querol. Díaz i pons, 2015
Un llibre que arrenca amb una revisió històrica (nazisme, dretes…) dels fenòmens populistes i de seguida abraça una perspectiva lingüística, una lectura dels discursos feixistes des de la filosofia del llenguatge, l’art i els estudis culturals.
