Com marca la tradició, la plaça de la Vila ha acollit el pregó que dona el tret de sortida a les festes de Gràcia 2022. En aquest cas ha estat a càrrec de Carla Carbonell, qui fins fa uns mesos va ser la primera dona presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia. “És evident que soc aquí avui pel meu pas per la festa major com a presidenta i que és d’això del que hem de parlar”, ha dit Carbonell, qui va estar al capdavant de la fundació durant vuit anys. “Hem vingut per quedar-nos”, ha expressat.
Des del balcó de la seu del districte, Carbonell ha explicat que va tenir els seus dubtes a l’hora de presentar-se al càrrec per presidir la fundació: “No m’havia ni passat pel cap”, ha explicat. El que la va fer decidir, assegura, és “el nerviosisme que va generar entre alguns personatges més tradicionals, el fet que fos dona i jove”, ha declarat. Ara, un cop s’ha format la nova junta de la fundació, la persona que ha substituït Carbonell també ha estat una dona, en aquest cas Lina López, “alguna cosa deu estar canviant, per fi“, ha exclamat.
La dona, “invisibilitzada” a la festa major
Precisament, Carbonell ha volgut remarcar que les dones sempre han tingut un paper rellevant a la festa, però que malgrat tot segurament ha estat “massa invisibilitzada”, sobretot en els càrrecs i les posicions de lideratge.
Un repàs dels darrers vuit anys
En el seu discurs, Carbonell també ha volgut fer un repàs de successos més destacats dels darrers vuit anys, fent una especial menció a la guerra entre Rússia i Ucraïna, els atacs terroristes al món, els migrants desapareguts al Mediterrani o les víctimes mortals per violència de gènere, entre d’altres. “La festa major el que necessita és el mateix que li cal al món: respecte, cohesió, tolerància, equilibri i corresponsabilitat”, ha dit tot lamentant que “no som capaços d’aplicar aquests mateixos principis en altres àmbits de la nostra vida”, ha afegit. Per això, ha demanat treballar amb un “objectiu comú” davant les amenaces mundials.
El millor i el pitjor moment del mandat de Carbonell, assegura, coincideixen i giren entorn dels atemptats que van sacsejar Barcelona el 17 d’agost del 2017. “Perquè és el pitjor moment és obvi. La violència extrema contra la vida i la llibertat d’un atemptat parla per si mateixa”. El millor d’un moment “tan complicat”, ha explicat, “rau en la reacció i l’actitud de la gent”. Ha volgut recordar com en aquells moments d’incertesa i commoció “la Vila va estar més unida que mai”.
