Amb els carrers guarnits, un altre projecte artístic ha aparegut als carrers de la Vila de Gràcia durant la festa major. Són unes caixes de fusta amb il·lustracions i poesia que es poden trobar entre el carrer de Martínez de la Rosa i el carrer del Diluvi. El projecte és #léemeaquí i són molts els curiosos que es paren, miren i fotografien aquests elements que també s’han sumat a la festa. La idea neix del col·lectiu Barceloscopio, artistes d’arreu del món que tenen el punt de trobada al barri de Gràcia.
El projecte neix de la mà de dues dones: l’artista argentina Magdalena Ares i la periodista mexicana Ana Luisa Islas, qui feia temps que feia caixes inspirades en les dels altars de les persones que han mort al seu país, però les seves eren caixes de desitjos. La periodista volia unir aquestes obres amb l’art urbà i treure-les al carrer. Es va unir amb Magdalena Ares i van treballar en el projecte. Islas explica el següent: “Pensàvem en aquesta idea de sortir de la caixa, que això és el que ens han ensenyat, però nosaltres tenim la capacitat, una vegada que ens adonem que això és així, de sortir de la caixa, de treure’ns els motlles”.
Elles diuen que necessitaven expressar-se més enllà del que està permès i expliquen que s’han unit “palabrería argentina” i “desfachatez mexicana”. Hi ha cinc caixes de fusta reciclades que, totes juntes, expliquen una història. Seguint l’ordre es pot “llegir” la història. El desenllaç és un crit a la llibertat, a escapar de les cotilles i a ser qui cadascú vulgui ser.
Un dels objectius del projecte era veure com es mantenien les caixes al carrer. L’Ana Luisa Islas diu: “Esperàvem o pensàvem que les caixes potser no durarien més d’un dia, si els treuen alguna cosa o els n’hi posen o se les enduen és el millor elogi que ens poden fer”. Les caixes continuen, tot i alguna pèrdua, com una soga a la segona caixa que ha desaparegut. Tot i això, les cinc caixes no han patit la pluja i es mantenen als carrers graciencs.
