La seva història es redueix a 20 anys, però la influència en la dansa encara és palesa avui dia. Els Ballets Russos van néixer a principis de segle i van triomfar a Europa, de la mà del seu impulsor, Sergei Diaghilev. Ell va reduir la dansa al cos humà, va renovar el llenguatge visual, ple de colors, i també el musical dels ballets. El seu estil li va donar fama internacional fins el punt que artistes de totes les disciplines volien treballar amb ell. JANE PRITCHARD, comissària "Molts artistes volien treballar amb Diaghilev. Ell els introduïa a públics diferents i d'aquesta manera arribaven a un públic més ampli. Diaghilev era un gran publicista." Un exemple n'és Coco Chanel, que va acabar dissenyant tot el vestuari d'una de les seves obres, 'El tren blau'. També Picasso va dissenyar-li el vestuari de l'obra 'Parade'. Diaghilev va tenir una relació molt especial amb Espanya, que li va obrir les portes durant els anys de la Primera Guerra Mundial, quan la resta del món li va donar l'esquena. JANE PRITCHARD, comissària "Sense Espanya és dificil d'imaginar que la companyia hagués sobreviscut. Durant la Primera Guerra Mundial, Espanya va ser neutral i això va donar refugi, no només als ballarins, que tenien un lloc per actuar, sinó, a tots els artistes que treballaven per a Diaghilev." La mostra també és testimoni del pas Diaghilev pel Liceu. En total mes de 200 objectes que transmeten l'estil trencador que durant 20 anys va caracteritzar aquesta companyia.
Aquesta exposició organitzada pel Victoria & Albert Museum de Londres vol rescatar la figura de Sergei Diaghilev a través de la seva companyia de dansa, els Ballets Russos, sense la qual no es podria entendre l’evolució de la dansa al segle xx. L’exposició mostra un recorregut pels escenaris i els esdeveniments més importants que va protagonitzar la companyia en els 20 anys d’existència.
Els Ballets Russos van néixer a París el 1909, d’una selecció dels millors ballarins del Ballet Imperial del Teatre Mariinski de Sant Petersburg. El 1911, es van independitzar del Ballet Imperial i van sobreviure per poc temps a la mort de qui va fundar la companyia, el 1929. La companyia va viatjar als millors teatres de l’època i va arribar també a Madrid i Barcelona.
L’èxit va provenir de l’aposta per la renovació del llenguatge visual, tant en la coreografia com en l’escenografia, i del llenguatge musical. El tret essencial va ser la reducció de la dansa al cos humà per expressar històries i emocions, d’aquí se’n deriva el desenvolupament del virtuosisme dels seus ballarins.
La mostra es podrà veure fins al 15 de gener.
