La Biblioteca Japonesa de Barcelona és un oasi per als lectors de japonès, siguin originaris o no del país asiàtic. La va fundar el 1992 l’empresària Yuko Yamashita, que va cedir l’espai, i set altres dones de la comunitat nipona a Barcelona. Van començar ocupant alguna habitació del despatx de Yamashita i ara s’estén a tot el pis principal, al carrer de València, 204, a l’Antiga Esquerra de l’Eixample.
La biblioteca té 25.000 volums
La biblioteca va començar amb 3.000 llibres. Llavors, era molt complicat i molt car adquirir llibres publicats en japonès. Així que van idear una manera de compartir-los que encara està vigent. Cada vegada que un japonès torna al seu país, en comptes de llençar els llibres, els dona a la biblioteca. Amb els anys, dels 3.000 volums inicials, s’ha passat als 25.000, i des de l’equipament asseguren que la xifra no para de créixer. Això ha implicat que l’habitació on va començar la biblioteca s’hagi quedat petita i ara ocupi tot el pis.
El puntal: socis i voluntaris
La biblioteca es financia amb les quotes dels soci —n’hi ha 2.000, tot i que només uns 180 són actius—, que poden demanar llibres en préstec i consultar documents que conserva la biblioteca. Tothom que pagui la quota se’n pot fer usuari, això permet el préstec de tres llibres durant dues setmanes i sis per les vacances. La inscripció és de 5 € i la quota semestral de 15 €.
El funcionament de la Biblioteca Japonesa de Barcelona —tant el préstec, el manteniment com altres tasques, com ordenar els llibre alfabèticament o restaurar-los— van a càrrec del voluntariat. El grup el formen unes 10 o 12 persones gràcies al compromís de les quals la biblioteca pot obrir al públic dos dies a la setmana, dimecres a la tarda i dissabte al matí.
Petites joies de la Biblioteca Japonesa
La Biblioteca Japonesa de Barcelona està organitzada en diferents seccions: especialment narrativa japonesa —que fa de pont cultural per als japonesos que viuen a la ciutat—, assaig i història, religió, medicina, infantils, arts tradicionals i artesania. Una petita part són traduccions al castellà i alguna al català.
Entre les obres més especials que conserven, destaca ‘Chidori‘, escrit el 1935 per Suzuki Miekichi, i publicat el 1945 per l’editorial Iwanami Shoten. Aquesta obra es va publicar durant la Segona Guerra Mundial, prèviament a un seguit de reformes lingüístiques que eliminaria caràcters, termes i signes de puntuació arcaics en desús del japonès estàndard limitant-ne l’ús a registres molt especialitzats.
També es pot trobar obra del novel·lista Miekichi Suzuki (Hiroshima, 1882-1936), les primeres obres del qual es consideren neoromàntiques, es va dedicar a l’escriptura infantil. Va adquirir reconeixement amb obres com ‘Onna-to Akai Tori’ (‘La dona i l’ocell vermell’), ‘Kaeranu Hi’ (‘Els dies passats’), caracteritzats pel talent per descriure els sentiments i la sensualitat, amb una escriptura fàcil i bonica. Després es va tornar més realista i els últims anys va tornar a la literatura juvenil i una revista per a nens: ‘Akai Tori’ (‘Ocell vermell’).
Un altre volum singular és ‘L’ukiyo-e i els chōnin – Els mitjans de difusió i l’art d’Edo’, de Tatsurō Akai, publicat el 1982 per l’editorial Kōdansha. Aquest llibre empra l’ukiyo-e, l’art de les estampes japoneses, com a vehicle per donar a conèixer els aspectes culturals, geogràfics i socials d’Edo, antiga denominació que rebia Tòkio.
Aquest gènere del gravat, que utilitza la xilografia o gravat en fusta, que es van produir al Japó entre els segles XVII i XX, inclou temàtiques paisatgístiques, del teatre i d’espais de contactes.
