El marit de la Noemí Morral va morir a causa d’un càncer de ronyó l’estiu del 2014. Ella, economista de professió, va decidir agafar-se un any sabàtic per reorientar la seva vida. Va marxar vuit mesos a Essaouira, al Marroc. Allà, sense cap objectiu que no fos el d’expressar el que sentia durant el procés de dol, va començar a dibuixar amb pintures pastel i a escriure poemes. “Em va començar a sortir un allau de creativitat brutal, m’arribaven les paraules a totes hores”, explica la Noemí.
Amb el temps, va reunir un poema per a cada dibuix. Uns documents que han acabat veient la llum en forma de llibre. ‘Finestra poètica a Essaouira’, d’Edicions de l’Albí, va ser la primera publicació. Després li seguiria ‘Tornar’, publicat per Voliana Edicions, amb dibuixos i poemes del retorn a Vic, la seva ciutat natal, i Barcelona, on viu avui dia a prop del mar.
L’art que ajuda a curar
Davant la pèrdua d’un ésser estimat, l’art no cura però és un bon acompanyant. En Francesc Hernández imparteix tallers d’escriptura terapèutica. Explica que és una eina molt efectiva quan cal afrontar un procés de dol. “L’art remou coses i ajuda a canalitzar, en moments de crisi desboca i permet tant expressar com concretar“, afirma. En el cas de la Noemí han estat la literatura i la pintura, però serveix qualsevol tipus d’expressió artística, com ara la dansa.
