Barcelona disposa de 57 museus, però només una quinzena aconsegueix més de 500.000 visitants l’any. Per tant, molts museus estan en segona línia, però també amaguen històries fascinants, com la del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Sota el nom “Arqueologia a l’exili” el museu ens ofereix un recorregut, des de la seva inauguració l’any 35, fins a l’exili que van haver de patir, per culpa de la Guerra Civil, moltes de les seves obres emblemàtiques.
Salvar el Patrimoni (1935-1936)
El Museu Arqueològic de Catalunya es va inaugurar l’any 1935. Com a anècdota, cal recordar que el president de la Generalitat, Lluís Companys, i el seu govern no van poder assistir-hi perquè es trobaven presos després d’haver proclamat la República el 06 d’octubre del 1934. Després de ser alliberat no va tardar a visitar el museu. Els esdeveniments es van precipitar i després de l’anunci de l’aixecament del dictador Francisco Franco, la situació de revolució al carrer va obligar la Generalitat a prendre decisions dràstiques. Va crear el 31 de juliol del 1936 la Comissaria General de Museus Arqueològics de Catalunya, amb els directors del Museu d’Arqueologia, Pere Bosch i Gimpera, al capdavant. L’objectiu era confiscar totes les obres d’art, especialment de les esglésies i les finques privades de la gent de dretes que eren cremades i saquejades. Algunes de les peces destacades que es van salvar va ser una ‘Dama Flàvia’ del segle I dC, que es va trobar al jaciment arqueològic d’Empúries, que es trobava al menjador del Palau Güell.
Els herois desconeguts (1936)
Per posar fi a la fúria destructiva del patrimoni cultural a Catalunya moltes persones van posar en risc la vida per mirar de salvaguardar el major nombre de peces d’art. Hi van participar activament diversos intel·lectuals de l’època com ara Frederic Marés, Joaquim Renart o Apel·les Fenosa. El Museu d’Arqueologia va haver de restaurar múltiples obres que arribaven molt malmeses al seu taller.
Sota les bombes (1938)
Amb la intensificació dels bombardejos falangistes, especialment al mes de març del 1938, el Museu d’Arqueologia va decidir protegir el patrimoni acumulat. Els elements pesants es van protegir amb sacs de sorra i els mosaics més valuosos, com el del Circ, amb un mur de paret seca i també amb sacs de terra. Fins i tot, després de les excavacions fetes per extreure la sorra dels sacs es va aprofitar per condicionar un refugi antiaeri per als treballadors del museu.
Comença l’exili (1939)
Amb l’avenç de les tropes de Francisco Franco, uns 70 camions van transportar les obres d’art de tots els museus de la República espanyola. Entre les obres es podien trobar ‘Las Meninas’, de Velazquez, i també la famosa estàtua de l’Esculapi romà del Museu d’Arqueologia trobat a Empúries al segle XIX. La Generalitat volia mantenir les obres en dipòsits col·locats ben a prop de la frontera, però des de Madrid es va decidir transportar-les en trens des de Puigcerdà fins a Ginebra, Suïssa, on es deixarien sota la tutela de la Societat de Nacions. Un cop guanyada la guerra, els representants del govern feixista de Francisco Franco, no van tardar a endur-se el tresor cap a Madrid, un 30 de març del 1939. L’exposició “Arqueologia a l’exili” es pot veure fins al 6 d’octubre.
