La guerra a Ucraïna ha portat a la primera plana de tots els informatius un país que tenim ben a prop, però del que sovint no en sabem res. Aquest Sant Jordi 2022, us proposem una selecció de vuit llibres per entendre una mica millor la història, el tarannà i el moment de conflicte actual d’una regió que fa de frontissa geogràfica i cultural entre la Unió Europea i Rússia.
‘Tarás Bulba’
Nikolai Gogol
Alianza Editorial
Considerat un dels grans clàssics de les lletres russes, ‘Tarás Bulba’ és la història de la lluita d’un cosac ucraïnès contra els exèrcits polonesos al segle XVI. Publicada el 1835, va ser censurada pel govern del tsar, que la va titllar d’excessivament favorable als interessos del nacionalisme d’Ucraïna i, tot i els canvis que hi van aplicar, continua sent un dels texts fundacionals del país i un dels llibres més importants de Nikolai Gogol.
‘Hambruna roja’
Anne Applebaum
Debate
El 1929, Iòssif Stalin va decretar una col·lectivització de les terres que, a la pràctica, va dur a la fam i a la mort cinc milions de camperols; quatre d’aquests cinc milions eren ucraïnesos. La guanyadora del Pulitzer Anne Applebaum presenta un estudi que denuncia els interessos polítics i geoestratègics que hi va haver darrere d’aquesta terrible decisió del govern soviètic, i posa veu i rostre a algunes de les víctimes d’una de les majors catàstrofes humanitàries de l’Europa del segle XX.
‘La pregària de Txernòbil’
Svetlana Aleksiévitx
Raig Verd
Debate
Svetlana Aleksiévitx va guanyar el Premi Nobel per les seves cròniques d’una Unió Soviètica a punt de col·lapsar, vista des dels ciutadans que van viure els principals fets de la seva davallada i de la transició cap a una certa forma de democràcia. A ‘La pregària de Txernòbil’ retorna al Prípiat del 1986, la ciutat d’Ucraïna que acollia la central nuclear de record infaust. Aleksiévitx recupera les veus dels qui van protagonitzar aquells dies terribles, i les de les seves famílies, silenciades durant anys pel règim. ‘La pregària de Txernòbil’ és una de les principals fonts d’informació en què s’ha basat l’aclamada minisèrie ‘Chernobyl’, que es pot veure a HBO MAX.
‘Mi madre era de Mariúpol’
Natascha Wodin
Libros del Asteroide
La infantesa de la Natascha queda marcada per una frase que repeteix sovint la seva mare: “Si tu haguessis vist el que he vist jo…”. Ja de gran, l’escriptora Natascha Wodin decideix desenterrar els records de la seva progenitora, una aristòcrata ucraïnesa perseguida per Stalin que va ser capturada i deportada pels nazis per fer de mà d’obra esclava a Alemanya. A partir de la seva memòria, de tot el que no li va explicar a Natascha Wodin quan era petita, ens podem acostar al testimoni d’una refugiada perpètua, enclavada en un país a la frontera de tots els conflictes.
‘Una historia de Rus. Crónica de la guerra en el este de Ucrania’
Argemino Barro
Editorial La Huerta Grande
El 2014, el periodista Argemino Barro va estar cobrint els enfrontaments entre l’exèrcit rus i l’ucraïnès. D’aquella experiència neix un llibre que també repassa la història de les relacions entre Ucraïna i Rússia des de l’edat mitjana fins a l’actualitat, per intentar cobrir una panoràmica que ens ajudi a entendre per què estan enemistats aquests dos països.
‘Cuadernos ucranianos y rusos’
Igort
Salamandra
El dibuixant i cineasta italià Igort repassa alguns dels esdeveniments més dramàtics de la història de la Unió Soviètica i de les relacions entre Ucraïna i Rússia, entre els que destaquen la gran fam de Stalin o l’assassinat de la periodista russa Anna Politkóvskaya.
‘Ucrania, entre Rusia y Occidente. Crónica de un conflicto’
Ana Lázaro
Editorial UOC
Amb voluntat didàctica, el llibre repassa les relacions entre Ucraïna i els seus veïns: d’una banda la Unió Europea i, de l’altra, Rússia. La història d’acords i desacords d’aquest país amb les potències frontereres, així com les convulsions internes que ha viscut des que va deixar de ser una república soviètica, ajuden a entendre el moment de guerra que s’està vivint ara mateix en aquella zona d’Europa.
‘Per què?’
Nikolai Popov
Editorial Kalandraka
La granota està gaudint tranquil·lament de l’aroma de la flor, fins que arriba un ratolí que li vol prendre. A partir d’aquest petit incident sorgeix un enfrontament entre dos bàndols que no para de créixer mentre subratlla la seva condició d’absurd. Amb aquesta bonica al·legoria, el dibuixant rus Nikolai Popov denuncia el caràcter irracional de totes les guerres. Un llibre que ja s’ha convertit en un clàssic contemporani de la literatura infantil i una bona manera d’acostar la realitat del conflicte bèl·lic als més petits i, amb sort, contribuir a un futur més pacífic.
