Amb la novel·la ‘El temple dels pobres‘, Alfred Bosch il·lumina els primers anys de la construcció de l’església de la Sagrada Família des d’una perspectiva inèdita: la dels humils que van contribuir a edificar-la. Obrers que habitaven un barri incipient en condicions precàries, els del famós quadre de Joaquim Mir ‘La catedral dels pobres’.
És la història de la Sagrada Família, però la dels que no surten a la foto”
La novel·la, però, fa protagonistes els fills d’aquells obrers, alumnes de l’escola que per mor d’un acord entre Antoni Gaudí i el clergat es va erigir a tocar de la basílica en construcció. “És una història dels que no sortien a la fotografia. D’uns nens de famílies pobres que van créixer mentre anava creixent la Sagrada Família”, afirma Bosch.
Constructors i destructors
La narració abraça el primer terç del segle XX, del tombant de segle a la Guerra Civil: “Els nens i nenes que vivien al barri i que es barallaven a pedrades, amb la Guerra Civil s’enfronten agafant la pistola. A la vida, i a la història, hi ha dos bàndols: els que construeixen, els somiadors d’un món millor, i el que destrueixen”, afirma Bosch.
Per l’autor, la Sagrada Família, malgrat els detractors, és un lloc especial. “És un estil per si mateix. Hi ha el romànic, el gòtic i la Sagrada Família”. ‘El temple dels pobres’, que edita Columna, és el seu homenatge als anònims que van donar-hi cos.
