La Universitat Pompeu Fabra coordina un estudi internacional anomenat Transmedia literacy, que analitza l’aprenentatge digital que fan els adolescents de 12 a 18 anys de nou països diferents. Les conclusions de la investigació, que posarà el focus en les xarxes socials, els videojocs i els continguts que generen els grups de fans, es podran aplicar en un futur a les aules.

Si un jove té un problema amb un videojoc, com el resol? Com aprèn a crear un perfil de Facebook o un blog, a gestionar les xarxes socials i a editar fotografies? Aquestes són algunes de les preguntes que intentarà respondre la investigació internacional Transmedia literacy, queha començat aquest abril i s’allargarà fins a 2018. El coordinador del projecte, Carlos Scolari, explica que “hi ha un circuit de formació i circulació d’informació fora de l’escola”, com els fòrums de discussió o tutorials de YouTube, a través del qual els adolescents “troben solucions i saben com resoldre els problemes”, i en moltes ocasions fan treball en equip.

Apropar l’escola al món real

És evident, doncs, que els joves desenvolupen competències, no només digitals, fora de l’aula, de manera autònoma i sense cap professor. Però aquestes noves formes d’aprenentatge encara no han entrat a les escoles i, de fet, hi ha un gran abisme entre l’ensenyament reglat i l’educació informal dels adolescents.

Per trencar aquesta escletxa, la investigació aprofitarà “aquestes metodologies, competències i estratègies d’aprenentatge informal dels estudiants” per introduir-les als instituts. Segons Scolari, una de les claus seria organitzar “activitats que siguin més properes a la vida real dels estudiants a fora de l’escola”, com ara videojocs sobre Napoleó o la història de Catalunya. Aquesta serà, de fet, la cirereta del pastís, i per facilitar la feina al professorat es crearà un portal en línia amb material pedagògic per descarregar, adaptar i aplicar a l’aula.

Darrere d’aquesta proposta hi ha una de les filosofies pedagògiques més avançades dels darrers anys: crear coneixement en comú, aprofitar tot allò que ja saben els estudiants i aplicar-ho a dins de l’aula.

També a Barcelona

El projecte, liderat per la UPF, analitzarà adolescents de 12 a 18 anys de llocs tant diferents com Austràlia, Colòmbia o Portugal. Els països han estat escollits segons els resultats obtinguts en el darrer informe PISA, i s’han triat llocs situats en diferents nivells de la llista: el Regne Unit, Finlàndia i Austràlia; Portugal, Espanya i Itàlia, i en la posició més baixa Colòmbia, Mèxic i l’Uruguai. A l’estat espanyol les escoles seran de Barcelona: dos centres amb perfils diferents, per cobrir un espectre major de situacions d’aprenentatge.

Cap a un mapa de pràctiques transmèdia

La llavor del projecte ha nascut al 22@, al Campus de Comunicació – Poblenou de la UPF, però en l’estudi treballen uns 25 investigadors d’arreu del món. Els tres àmbits principals d’anàlisi són els videojocs, les xarxes socials i els continguts creats pels grups de fans. Un cop estudiats, l’objectiu és elaborar un mapa de les pràctiques transmèdia que mostri quines són les estratègies d’aprenentatge informal dels joves d’arreu del món.

Aquest 2015 es treballarà en el disseny de la recerca i la metodologia de la investigació, i es farà una primera prova a Barcelona, Austràlia i l’Uruguai. Un cop el projecte estigui definit metodològicament, el 2016 és quan es farà el treball de camp més intensiu, conjuntament i en paral·lel amb els nou països escollits. Si les previsions es compleixen, el 2017-2018 ja es disposarà dels resultats, que serviran per elaborar el producte final, un paquet amb eines per al professorat.

Els articles del projecte, que té el suport de la Unió Europea, es publicaran en obert sota llicència Creative Commons al portal Transliteracy.net.