Les principals barreres que es troben les persones amb discapacitat són la mida de les voreres o l’accessibilitat als passos de vianants.
Així ho viu cada diu la Carme Montorés: “Ja no és dificultat, és no poder passar-la. Llavors et quedes a la carretera. I en altres casos directament has d’anar a la carretera, amb el risc que comporta. Si no pots pujar a la vorera, no sempre hi haurà gent que et pugui ajudar”.
Urbanisme poc accessible
Altres cops també s’han anat creant situacions arquitectòniques curioses, amb esglaons i tanques que els acaben barrant el pas sense cap senyalització. En aquests casos, apunten, més que d’accessibilitat es tracta de seguretat. “Si no veus els esglaons i la cadira se te’n va, se te’n va. Hi hauria d’haver una senyalització, que es pintés la cantonada de l’esglaó- lamenta la Carme- I en el cas de les persones invidents, tampoc no hi ha senyalització i és arriscat”.
La Carme ha controlat els principals punts negres del districte de Nou Barris, per qüestions d’accessibilitat o seguretat, i davant d’una llista molt llarga, demana que els tècnics es posin en la pell de les persones amb les diferents diversitats funcionals perquè tothom pugui ser autònom a l’hora de desplaçar-se per la ciutat.
