Tres generacions de lluita en clau femenina a Nou Barris

. Va unir-se a l’associació de veïns del barri en una època difícil, en la qual hi havia moltes mancances. “Aquí no hi havia res, no hi havia carrers asfaltats, t’havies de moure”, recorda Ruiz. “Als matins qui tallava el trànsit eren les dones amb els cotxets dels nens, perquè els homes estaven treballant. Però a les reunions les dones no hi anaven. No participaven en el moviment de l’associació de veïns, jo vaig estar sola entre homes molt de temps, però no passa res.”

Maruja Ruiz va participar en les lluites més històriques de la Prosperitat, com ara la dels semàfors, la zona verda, la de les barraques de Santa Engràcia o la del casal de barri, lluites que molts cops acabaven amb càrregues policials i detencions. “Més d’un cop vaig rebre pals, i fins i tot ens van dur a la comissaria. Uns sortien i d’altres es quedaven, i a mi em va tocar algun un cop quedar-m’hi”, recorda amb un somriure. La Maruja també té una vessant solidària amb l’agermanament amb El Cerro (Cuba), on participa habitualment amb els brigadistes. Des de fa 15 anys, la Maruja presideix el Casal de Gent Gran Prosperitat i continua a la comissió de les festes majors del barri. Molt coneguda al barri i a la ciutat per la seva dedicació, va rebre el reconeixement de la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona, guardó que va rebutjar de les mans de Xavier Trias com a protesta per les retallades del govern.

A les Roquetes, Amparo Iturriaga s’ha convertit en una de les portaveus de les entitats del barri. Fa 20 anys que va entrar dins el moviment associatiu. “La situació era llavors diferent a la de les lluites dels anys 70 –recorda l’Amparo–. En aquell moment, vam entrar cinc dones de cop a l’associació de veïns del barri, i un dels principals problemes que teníem era la manca de participació dels veïns.” Entre les primeres mobilitzacions d’Iturriaga trobem les relacionades amb la sanitat i la convivència al barri. “L’associació de veïns estava en aquell moment molt separada de la resta de les entitats del barri. Calia fer equipaments nous i fer xarxa entre associacions i entitats”, comenta l’Amparo. A partir d’aquí neix el Pla comunitari de les Roquetes. Les entitats també s’agrupen en una plataforma per fer més xarxa i força davant les administracions.

Amb el temps, l’Amparo va canviar els megàfons i les pancartes per les màquines de cosir. Va crear un taller de costura per ajudar les dones en plena crisi econòmica. “Estaven com molt silencioses, ficades a casa seva, amb vergonya, sentint-se culpables de no poder donar menjar els seus fills -recorda-. Llavors vam crear els tallers de costura per empoderar-les. Perquè veiessin que són capaces de fer coses, i que ens poden ensenyar moltes coses a nosaltres, i d’aquí va sorgir la Roquetes Fashion Week.” Les màquines de cosir també han donat molt sentit d’identitat al barri, a través del Carnaval. “Amb només 10 màquines vestim més de 300 persones que després participen disfressades iguals en la rua, és molt maco veure com tots criden: ‘Roquetes! Roquetes!’”, afirma satisfeta l’Amparo.

A Ciutat Meridana, trobem la jove Carla González, del col·lectiu Ciutat Esperança. González ha crescut amb les noves tecnologies i les fa servir per reflexionar sobre els temes que més preocupen els joves del barri. “Vam començar amb un projecte per donar una visió més positiva del nostre barri, conegut com a Villadesahucio –comenta la Carla–. I a partir d’aquí vam crear altres audiovisuals sobre l’embaràs adolescent no desitjat, contra l’assetjament escolar, i un curtmetratge sobre el PAM i el PAD amb les millores que volíem al barri. Sempre a través de l’audiovisual i des d’una vessant crítica.”

Aquestes tres dones són només un petit exemple de les moltes dones, de diverses generacions, que han treballat i treballen al territori de Nou Barris. Totes elles tenen a partir d’ara un espai que els ret homenatge.