Joaquim Laguarda i Mestres és la quarta generació d’una família de joiers i rellotgers. El 1942 van obrir una botiga a la Rambla i per això ell ha estat molt vinculat al passeig. Aquesta dedicació li ha estat reconeguda enguany amb el guardó Ramblista d’Honor, un premi que li ha fet molta il·lusió rebre. “La meva mare ja em portava a la botiga amb el cotxet i em posava a sota el taulell i vull dir, jo he viscut tota la meva vida aquí, jo el dia que tenia festa, els dijous a l’escola, cap aquí”, explica.
Ara està jubilat però tants anys de treball a la botiga l’han convertit en un notari d’excepció dels canvis que ha experimentat la Rambla. “Recordo les parades de flors que eren de marbre, amb uns ferros. S’hi posaven les flors i tot era un escampall de flors, de bon matí, una oloreta que no he tornat a sentir mai més”.
De tramvies i cotxes a una caravana humana
En Joaquim també té molt present un passeig en què podien aparcar cotxes i per on també passaven els mitjans de transport d’anys enrere. “Hi passava el tramvia, que el meu avi vivia a Gràcia i agafava el tramvia cada dia. El meu pare el primer cotxe que va tenir que era un Morris, l’aparcava davant de la botiga”.
En Joaquim creu que la Rambla ha millorat en alguns aspectes, però també que encara li calen canvis per recuperar-la per als barcelonins. “Més oberta, que quan tu hi passis puguis veure des del centre les botigues, que puguis passejar bé, que no hi hagi aquest col·lapse, que hi ha que la gent no pot passar i estem allà amuntegats. Que la Rambla és molt ampla i hauríem de passejar-hi bé”.
Confia que aquests i altres canvis es podran aconseguir quan el projecte de remodelació de la Rambla, que està elaborant l’exregidora i arquitecta Itziar Gonzàlez, sigui una realitat.
A més de Laguarda, també han estat guardonats amb el premi Ramblista d’Honor altres veïns i entitats del passeig.
