Isabel Vicente v

a ser obrera tèxtil. Nascuda a Albacete el 1916, la seva família va venir a Catalunya per buscar feina. Als anys 30, sent la gran de quatre germans, va començar a treballar, quan en tenia 14, a La Sedeta, la fàbrica de Gràcia que sempre ha estat un símbol de lluita, ara convertit en centre cívic i escola.

Exili, camps de refugiades i la presó de les Corts

Quan va esclatar la Guerra Civil, va participar activament en la rereguarda i donant suport al front. Va participar en la gestació de l’Aliança Nacional de la Dona Jove. Amb 22 anys, ja havia participat en la primera xarxa clandestina del PSUC. I el 1939 va participar en les barricades de Bonanova i Sant Andreu. Això va fer que acabés exiliada i estigués a tres camps de refugiats a la Bretanya, on va tenir la seva primera filla. També va estar a la presó de les Corts l’any 1940, hi va entrar per set anys. I en altres ocasions, però en estades més curtes.

Militància al PSUC i candidata 

El 1968 va participar en la fundació del Comitè d’Ajuda a Presos “Solidaritat”, i alguns anys després en l’Associació Catalana d’Expresos Polítics. En les eleccions generals del 1977 va ser candidata del PSUC a Barcelona. Va morir el 21 de març de l’any 2000. Poc abans, com a supervivent de la Guerra Civil, va entrar a formar part de l’Associació les Dones del 36.

Una victòria del Consell de Dones

L’any 2015, impulsat per la representant del Consell de Dones de Gràcia a la Comissió de Nomenclàtor, es va aprovar posar el nom d’aquesta gracienca al nou passatge a tocar de l’Escola l’Univers. Tal com explica Conxa García, del Consell de Dones, “s’ha d’anar reduint aquest greuge comparatiu, perquè no arriba al 7 % els noms de dones que hi ha a la ciutat i al barri, al districte. És important que la tasca de les dones sigui reconeguda i sigui visible als nostres carrers”. Aquest any, també s’ha posat nom de dona a un altre espai del districte, als Jardins de Maria Mullerat, al Coll.

El passatge d’Isabel Vicente permet creuar des del carrer de Bailèn fins al carrer de Quevedo, davant la plaça de John Lenon. La primera idea era posar-li el nom de benzinera, perquè antigament n’hi havia hagut una a prop.