La història de L’Hort de l’Avi es remunta a mitjans dels anys 80 amb una reivindicació veïnal: un grup de persones grans del barri del Coll van demanar poder treballar els camps d’una masia que s’havia enderrocat. Un d’aquests impulsors va ser la mare de l’Aris López, que el 1993 va agafar-li el relleu perquè “la meva mare ja no ho podia fer, llavors ho feia jo i plantava allò que ella volia”. De fet, van ser moltes dones com la mare de l’Aris les que van impulsar aquest hort. Ara, però, ja no en queden gaires. La Maria Garcia és l’única usuària: “L’única dona que queda a l’hort, però ja fa molts anys, ja quan vaig entrar (el 2005) ja no hi havia dones”.
Ara, la majoria de parcel·les estan buides perquè, des de l’octubre, l’hort ha estat tancat per fer obres de millora. Tot i això, ja estan començant a cavar i a preparar la terra. El Gabriel Benito, per exemple, té clar que plantarà enciams i cebes. Per aquest veí del Coll, l’hort va significar una manera de distreure’s quan li van diagnosticar una malaltia: “Ha estat la millor solució, ja que aquí t’obligues, no t’obliguen, t’obligues a venir a regar, a plantar…”.
També ha estat una manera d’estar ocupat per l’Alfons Ribas. Explica que, quan es va jubilar, no sabia què fer i, tot i no saber d’agricultura, va decidir provar sort: “No és que sabés, perquè el meu ofici era administratiu, i un hort és tot diferent, però, vaig dir: anem a provar”.
Amb històries com aquestes s’ha anat configurant el primer hort municipal de la ciutat. L’usuari més antic fa gairebé tres dècades que té una parcel·la. Aquí, els conreadors més antics tenen els terrenys de per vida. Les parcel·les que es van deixant entren a concurs i ara n’hi ha alguna de buida.
