L’acord que ha desencallat el projecte també implica la retirada d’una demanda que podia comportar l’expropiació de 78 famílies més. Finalment, en seran quatre, que se sumen a les naus que continuen afectades. Un d’aquests locals és el que ocupa la fusteria de Pere Masmitjà. Dona feina a sis persones i el propietari denuncia que, des de l’Administració, no s’han posat en contacte amb ells per explicar-los en quina situació els deixa aquest acord: “Més que res que sapiguem què hem de fer, si anar-nos-en o no, si ens quedem o el que faci falta”, diu.
El projecte es desenvoluparà en dues fases. En la primera, es transformarà un dels edificis de la fàbrica en una escola bressol i es convertirà part del terreny en una zona verda que tindrà 12.000 metres quadrats. Durant aquesta primera fase també es construirà l’edifici on s’han de reallotjar les quatre famílies afectades pel projecte. En una segona fase, es crearan 4.000 metres quadrats d’equipaments. Els usos encara estan pendents de definir, però el districte apunta que podrien destinar-se a un espai de cotreball que representi un impuls econòmic per a aquesta àrea del districte o un equipament per a gent gran. S’acabarà definint a través d’un procés participatiu.
Recuperació del patrimoni industrial
Amb aquest projecte urbanístic es preveu recuperar l’últim recinte fabril del districte de les Corts, després que, en l’últim any, s’hagin convertit en equipaments les Cristalleries Planell i la fàbrica Benet i Campabadal.
La fàbrica d’Amadeu Carné era una de les principals productores de maquinària i instal·lacions tèxtils que hi va haver a Barcelona fins a la Guerra Civil. L’edifici posteriorment va acollir la fàbrica de l’empresa Tapias i Pujol, que feia tot el procés de producció de teixits, des de la filatura fins a la impressió. La fàbrica va estar en funcionament fins al 1983 i des de llavors va quedar dividida en petites naus que funcionen com a tallers o magatzems.
