A la fusteria Pere Masmitjà fa 60 anys que es dediquen a fer caixes i embalatges de fusta però al mateix local, l’avi del propietari actual, el Pere, ja hi havia muntat un negoci a principis dels anys 30: una vaqueria. Havien començat amb pocs animals i amb els anys n’havien arribat a tenir entre 15 i 20. Al barri se’ls coneixia com els de Cal Quiosco perquè abans de tenir la vaqueria, l’avi del Pere ja venia llet en un quiosc del carrer del Comte d’Urgell.
Com que es troba en una zona afectada per un pla urbanístic, no hi han pogut fer mai grans reformes i al taller encara es conserven la menjadora dels animals i l’abeurador i algunes portes i finestres són les originals. A poc a poc, van ampliar l’espai i a més de l’habitatge i la botiga en la qual venien la llet, també tenien la pallissa, on guardaven el menjar per als animals. Fins i tot, tenien un toro, que feia de semental per a altres vaqueries de la zona.
Segons explica el Pere, als anys 50 es va prohibir tenir bestiar dins la ciutat. Això, sumat a la forta competència que feia la llet embotellada a la llet a granel, va portar el pare del Pere a canviar de negoci i va decidir muntar una fusteria. Tot i això, durant uns quants anys van mantenir els dos negocis. “Suposo que devia pensar: ‘Per si de cas no em funciona la fusteria, doncs tinc les vaques’”, comenta Pere Masmitjà. Però finalment van treure els animals i van optar per la fusteria, que aquest any ja fa 60 anys que és al barri.
