La temperatura que hi ha a dins de casa és un dels criteris que s’utilitza per definir el fenomen de la pobresa energètica que, segons un estudi recent de l’Ajuntament, afecta a 170.000 persones a Barcelona. Són barcelonins que han de passar els mesos de més fred sense posar la calefacció, ajudats de mantes i espelmes per veure-s’hi. Des de l’aprovació de la llei catalana contra la pobresa energètica, però, els afectats estan blindats contra els talls de subministrament. Amb un informe dels Serveis Socials que acrediti la situació de vulnerabilitat de la família, les subministradores no poden efectuar talls en la llum, el gas o l’aigua.
Tant en José Luis com la Cecilia, afectats per pobresa energètica, van acollir-se a aquesta llei per no haver de patir talls. El primer, però, va arribar a viure un any sencer sense cap tipus de subministrament: “Em dutxava a casa d’amics o on podia i anava a rentar la roba a casa de gent”, explica al menjador de casa seva, on encara conserva les espelmes que utilitzava per il·luminar-se. Es va passar tot l’hivern del 2014 sense poder escalfar casa seva “amb tres jerseis al damunt” i tapat amb mantes per dormir: “Fins que no ho passes, no te n’adones de la vilesa d’aquesta situació”, assegura.
La Cecilia no va arribar a tant. Tot just després d’aprovar-se la llei catalana contra la pobresa energètica, el 2015, va dirigir-se a l’Aliança contra la Pobresa Energètica. L’entitat la va assessorar perquè demanés cita als Serveis Socials per demostrar davant les companyies subministradores la seva situació. A hores d’ara, tots dos tenen llum, gas i aigua, però el malson no s’acaba. En José Luis acumula un deute de 700 €, mentre que el de la Cecilia supera els 2.000 €.
Per això, el seu dia a dia està marcat per l’estalvi en els subministraments. Amb tarifa horària, les rentadores a les hores vall, posar la calefacció segueix sent prohibitiu i el microones i el forn elèctric no s’engega. “Molta gent ens recrimina el fet de no poder-nos fer càrrec de nosaltres mateixos, diuen que som pocavergonyes”, explica la Cecilia: “Potser soc una cara dura, però no tinc altra alternativa per sobreviure”.
