L’any de funcionament dels PAE ha permet fer un perfil de les persones ateses. Segons l’estudi encarregat per l’Ajuntament, les dones (67,9 %) i les famílies que viuen de lloguer (70,2 %) tenen més risc de patir pobresa energètica. Els autors de l’informe expliquen que els barcelonins que són a llars en règim de lloguer no inverteixen els diners suficients en aïllar l’habitatge. La raó principal és que viuen temporalment en aquests habitatges i no durant un període llarg de temps. A més, el 44,9 % dels usuaris han nascut fora de Catalunya, gairebé la meitat tenen menors a càrrec i el 54,3 % tenen tots els membres de la unitat familiar a l’atur.

Des del consistori demanen solucionar la problemàtica de forma estructural. Per això, els objectius fixats per l’Ajuntament passen per potenciar al màxim el vessant comunitari del servei i arribar al màxim de població. A més, el govern municipal ha anunciat que seguirà defensant la Llei 24/2015, de forma que no es talli el subministrament energètic si no s’ha avisat abans del risc d’incompliment del contracte.

El govern municipal va obrir 10 punts d’assessorament energètic per combatre aquesta problemàtica: n’hi ha dos a Nou Barris i un a Ciutat Vella, l’Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Sarrià – Sant Gervasi i les Corts, Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc. La tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha afirmat que defensar els drets energètics dels consumidors d’aigua, llum i gas “hauria de considerar-se com a estratègia global de ciutat“, i ha valorat el treball dels PAE amb un pressupost de 2,2 milions d’euros anuals i 50 professionals.