A Barcelona hi ha actualment 7.064 places d’aparcament en superfície reservades per a persones amb mobilitat reduïda, una necessitat per a aquest col·lectiu que de vegades, però, es converteix en un malson. El motiu més habitual és la impossibilitat d’accedir al cotxe pel costat de la vorera per culpa de motos (mal) aparcades al costat de la plaça.
Famílies com la de Jordi Marco estan cansades de denunciar una conducta més que freqüent. Ell té una filla amb un 95 % de discapacitat i quan les motos bloquegen el pas de la cadira fins al cotxe, no té més remei que ficar-hi la nena per la banda de la calçada. “És una operació que pot durar dos o tres minuts, amb el perill que això comporta”, explica.
El mateix li passa a Tere Sunyer amb el seu fill. “No truquem a la Guàrdia Urbana ni a la grua perquè perdríem molt de temps, però sí que deixo una nota a les motos”, diu, “que a vegades són les mateixes”. També ha hagut de canviar la cadireta del nen al seient que queda a la banda de la calçada, i vigilar amb el trànsit quan el col·loca.
Fer més explícita la prohibició
D’ensurts durant la maniobra, el Jordi n’ha patit alguns. Per això està reclamant a l’Ajuntament, de moment sense èxit, que posi a la vorera, al costat de la plaça, un senyal que indiqui la prohibició d’aparcar-hi motos. “Si es posa i no se soluciona, llavors l’Ajuntament ha d’actuar amb duresa”, reclama, “denunciar i retirar motos si és necessari”. De fet, estacionar al costat d’una plaça reservada no està permès però aquestes famílies critiquen que mai no se sanciona.
Un altre problema recurrent és l’ocupació momentània (o no) de l’aparcament. Aquest ha estat, de fet, el motiu pel qual la Tere ha demanat un canvi de plaça recentment. “A l’anterior hi havia dos bars al costat i el 90 per cent de les vegades estava ocupada, havíem d’esperar, o fer voltes o trucar a la grua…”, assegura. Aquestes situacions sovint acaben també amb enfrontaments amb els conductors incívics.
“Vens amb el cotxe i has de trucar per telèfon a casa, preguntar si la plaça està lliure”, explica el Jordi. “Jo no he de tenir aquest estrès”. El cúmul d’obstacles li estan fent pensar-se si continuar o no amb la reserva de plaça. “Procuro ja deixar el cotxe en un pàrquing que em deixa un amic”, diu. “La intenció és no renovar-la perquè no em compensa”.
Quan l’obstacle és mobiliari urbà
Però a part de les motos a la vorera, hi ha altres casos en què els obstacles apareixen de forma inesperada. És el que ha passat al carrer de Sant Fructuós, davant de la seu de Som Fundació. L’entitat, amb usuaris amb mobilitat reduïda, té tres places reservades al carrer i fa uns dies es va trobar que havien instal·lat, al costat d’una, dos bancs individuals.
La fundació ha contactat amb l’Ajuntament i els tècnics del districte ja han dit que es revisarà l’actuació. “Fa pinta d’error”, assegura l’entitat. Tot i això, l’incident és una prova de la “falta de sensibilització” envers aquest tema.
Projecte per detectar barreres físiques
L’Institut Guttman promou un projecte perquè les persones amb discapacitat detectin barreres físiques, com ara en l’accés a l’habitatge o per entrar a un restaurant. En aquest sentit, la investigadora Blanca Cegarra critica que es produeix una “invisibilització de persones amb discapacitat”.
