Algunes de les persones que decideixen posar fi a la seva vida ho fan llançant-se a les vies del tren. Fins al mes d’agost d’aquest any, Renfe ha registrat un total de 35 atropellaments a la xarxa de Rodalies, la majoria dels quals a l’àrea metropolitana. D’aquests, 21 han estat suïcidis consumats, nou intents de suïcidi i els sis que resten, accidents. És una realitat tan freqüent que el Sindicat Espanyol Maquinistes Ferroviaris diu que un 80 % dels maquinistes han atropellat algú en la vida professional. Luis Moyano, maquinista i portaveu del sindicat, ha explicat al programa ‘bàsics’ de betevé que “el suïcidi és una cosa intrínseca en la professió de maquinista” i que, de fet, durant la preparació i estudis ja se’ls “avisa que al llarg de la seva carrera professional hi haurà algun atropellament”.
L’increment de les morts i de les temptatives de suïcidi és una de les conseqüències que ens ha deixat la pandèmia. Cada any es treuen la vida més de 500 persones a Catalunya, segons dades del Departament de Salut i l’Institut d’Estadística de Catalunya i és la primera causa de mort no natural entre els homes de 15 a 44 anys, i entre les dones de 15 a 34. Concretament, l’any 2020 (l’últim documentat) es van registrar 556 morts per suïcidi.
La prevenció: tancar estacions i fer visible el suïcidi
Els maquinistes proposen reiteradament a Adif que “tanqui estacions de tren i traçats de via”. D’aquesta manera, “no ataquem l’arrel del problema, però sí que el podem mitigar”, ha apuntat Moyano. Amb el mateix objectiu també demanen més implicació de les administracions. “Es podria fer alguna cosa més de campanya preventiva, o des de psiquiatria o psicologia”, ha proposat.
La prevenció, però, insisteix el sector, requereix sobretot “aconseguir que el suïcidi deixi de ser un tema tabú”. Per això demanen que se’n parli, “que es faci visible, perquè amagar-lo no ho soluciona”.
El conductor, la víctima col·lateral del suïcidi a les vies
Actualment hi ha establert un protocol clar d’actuació per a maquinistes en cas d’atropellament. “Quan tens incidents d’aquest tipus cal contactar el centre comandament, demanar permís per abandonar la cabina i visualitzar la víctima. Si està amb vida donar-li primers auxilis i comunicar punt exacte per als serveis d’emergència”. A partir d’aquí, els conductors reben atenció psicològica. “Et truquen des de serveis psicològics i depenent de com et deriven a la mútua. Si no, hi ha un seguiment en les properes hores, dies o setmanes”, ha detallat Moyano, que ho ha viscut en primera persona.
Moyano considera que els maquinistes són les víctimes col·laterals de les temptatives de suïcidi, però ha deixat clar “que la víctima és la que se suïcida”. També ha explicat que entre companys no és tema tabú, “és una cosa que passa” i que tenen clar que s’ha de verbalitzar i parlar-ho: “És bo treure-ho a fora”.
“Una vegada has viscut un atropellament, costa, però, cal tornar a la feina. No és fàcil perquè et passa mil vegades pel cap, i cada vegada que passen pel lloc ho revius”, ha explicat.
Els problemes de salut mental derivats de la pandèmia han desembocat en un augment de casos
L’esclat de la pandèmia ha portat “situacions incontrolables que ha desembocat en un augment de casos de suïcidi”, segons ha detectat el sindicat. “El confinament, els efectes socioeconòmics i la limitació de la mobilitat” ha tingut importants conseqüències en la salut mental de les persones. Durant aquests dos anys, en la població general s’ha observat un major impacte en els nivells d’ansietat i estrès, amb especial afectació en els col·lectius de joves i adolescents, i de persones grans. També destaca un increment de les autolesions i intents de suïcidi en aquesta franja poblacional.
La pèrdua de rutines i l’estrès psicosocial es troben entre els principals factors desencadenants, però també hi ha contribuït situacions de tensió familiar, l’abús de pantalles, el trencament d’expectatives i el sentiment de pèrdua d’oportunitats formatives i relacionals.
