La Maña passa pel ‘Mirador Barcelona’, del “bàsics”, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. Emília Giménez Giménez, també coneguda artísticament com a Lita Claver, “La Maña”, ha estat vedet i còmica i una icona del Paral·lel. És aragonesa, però es va enamorar de Barcelona i aquí va fer la seva carrera artística, des dels anys 60 i fins que es va retirar dels escenaris, el 2018: “El meu cor està repartit entre Saragossa, Catalunya i Barcelona”.
Amb només cinc anys, Lita Claver ja actuava davant del públic. Va començar dalt dels escenaris amb la família de Fernando Esteso a Saragossa, però va ser al mític teatre El Molino, el 1967, on tot va canviar i es va convertir en una estrella del Paral·lel. “Demano a l’Ajuntament que no deixi morir El Molino ni el Teatre Arnau”, ha reclamat La Maña. A més, de l’avinguda del Paral·lel, un dels carrers que l’han vist brillar, ara diu que “em fa pena passejar -hi i veure com està tot”.
“Era un país gris, però a El Molino s’ho passaven pipa”
“Quan vaig arribar a Barcelona, era un país trist i gris, però alhora era alegre, amb molts teatres i sales de festa, i quan venien a El Molino s’ho passaven pipa“, recorda. De segona vedet al Teatre Victòria va passar a consagrar-se durant 11 anys a El Molino, una sala que ara tindrà nova gestió amb l’empresa que organitza el Cruïlla. La vedet de 79 anys espera que el mític teatre “que em va donar molta popularitat” continuï funcionant. Recorda que va ser una avançada al seu temps, “gitana i de revista”, i que tenia clar que volia obrir-se camí “com fos” i ho va aconseguir al Paral·lel, per això espera que “revisqui”. De fet, l’artista reivindica l’alegria que creu que s’ha perdut.
50 anys compartint vida i projectes
L’any 1985 es va convertir en empresària del Teatre Arnau, juntament amb el seu marit, fins al 1993. La Maña recorda que van passar 50 anys junts i un dels seus llocs preferits és el mar, que és on descansen les cendres del seu espòs, que va morir fa vuit anys. Ella diu que no seria qui és sense ell i s’apropa a un espigó del Poblenou a recordar-lo.
“Quan vam sortir del confinament vaig anar corrents a la Rambla”
“Quan vam sortir del confinament vaig anar corrents a la Rambla”. Necessita vida i explica que al matí surt a caminar i va fins al Maremagnum, però que camina per tota la ciutat. “Barcelona és molt maca i els poblets del voltant, també”.
Una de les coses a les quals està agraïda és que hagi tingut reconeixements en vida i els hagi pogut gaudir.
