La secció ‘Arxiu Barcelona’, del “bàsics”, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. En aquesta ocasió ens situem al Paral·lel per mirar enrere i recordar la mítica sala El Molino, el cabaret més antic d’Europa. Les aspes vermelles de la façana el van convertir en un edifici icònic i un dels teatres més famosos de l’avinguda, que va arribar a ser batejada com el carrer del teatre d’Europa per la gran concentració de sales escèniques que hi havia.
De La Pajarera catalana, passant pel Petit Moulin Rouge fins a El Molino
L’espai per a espectacles va obrir l’any 1898 a l’avinguda del Paral·lel, al Poble-sec, una zona que també s’anomenava el Montmartre barceloní, emulant París, pel gran nombre de teatres de varietat, cafès concert i music-halls que hi havia. El teatre va néixer amb el nom de La Pajarera Catalana. El 1910 va canviar aquest nom pel de Petit Moulin Rouge i, amb l’arribada de la dictadura, l’any 1939 el règim va obligar a castellanitzar el nom i eliminar la paraula “roig” per les connotacions polítiques que podia suggerir. A partir d’aquell moment ja es va conèixer fins avui com El Molino.
Una sala trencadora al Paral·lel
Es tracta d’una sala d’espectacles de tradició trencadora. De fet, sempre se l’ha valorat per la capacitat d’escapar de totes les censures i ha estat capaç de crear llenguatges propis de doble sentit al límit del que era permès.
Nova etapa el 2010, sense èxit
El Molino va continuar la seva trajectòria fins al 1997, en què va tancar les portes. El grup català Ociopuro va comprar la sala i va iniciar una reforma profunda, tot i que en va conservar la façana singular del 1929. El Molino va reobrir de nou l’any 2010 amb espectacles de music-hall, burlesc i flamenc, i també com a restaurant i discoteca.
El Molino acollirà flamenc, rumba, cançó d’autor i jazz
Tot i aquest intent, El Molino no va aconseguir aixecar el cap. La reforma integral de l’edifici, que va costar 15 milions d’euros, no va servir per impulsar un projecte que des del primer moment va anar acumulant pèrdues. De fet, tres anys després de reobrir, el 2013, l’empresa Ociopuro va presentar un concurs de creditors i una mica més tard, el 2016, va posar l’edifici a la venda ofegada pels deutes.
L’any 2021 l’Ajuntament de Barcelona va comprar El Molino per 6,2 M € per convertir-lo en un espai cultural. Tot i això, l’edifici només ha obert en ocasions especials, però aquest dimarts s’ha anunciat que el consistori ja té pensats els usos de la sala El Molino, que es convertirà en una sala de flamenc, rumba, cançó d’autor i jazz.
