La pandèmia ha fet aflorar la set de verd en molts ciutadans, la necessitat d’anar a buscar natura. Això, però, s’ha traduït en una pressió forta al medi natural i rural, sovint per no respectar les normes bàsiques a l’hora de relacionar-nos amb els espais naturals. Per això, al ‘bàsics’ hem elaborat l’abecedari del (bon) pixapins amb el barceloní Damià Gibernet, qui té una masia a Collserola. Gibernet ha recollit els consells de més d’un centenar de pastors de Catalunya. Són normes de sentit comú que no sempre tenim presents.
-
Respectar la propietat privada
El concepte de la propietat privada el tenim molt interioritzat a la ciutat, però no tant a la muntanya. Molts dels indrets per on passegem o cacem bolets són explotacions ramaderes, agrícoles o forestals on els pagesos i ramaders es guanyen la vida. Podrien estar tancades, però no ho estan. Per això, els pastors demanen als visitants que s’hi comportin tal com ho farien a la ciutat: amb respecte. Com que no sempre és així, nombrosos propietaris es plantegen posar tanques per evitar que els excursionistes malmetin l’espai.
2. Endur-se els residus a casa
A la muntanya sovint hi passem hores i, per això, és possible que agafin ganes d’anar al lavabo. D’això a la muntanya no n’hi ha i, per aquest motiu, els pastors demanen als visitants que escullin bé on fer les seves necessitats. Per què? Doncs perquè hi treballen persones i hi ha animals com vaques i ovelles que es mengen el que troben. I encara un altre detall important sobre els residus: papers i deixalles s’han de recollir i dur-los de tornada a casa. I les mascaretes, també.
3. Dur el gos lligat
La queixa és unànime entre els pastors: els gossos deslligats són un problema per als ramats. Per petit i inofensiu que sigui el gos. Vaques, ovelles o cabres s’espanten amb facilitat i fins i tot s’han donat casos en què femelles embarassades han patit avortaments de l’ensurt amb els gossos. I el problema també pot passar a la inversa: el gos pot prendre mal perquè una euga o una vaca defensa la seva cria.
4. No cridar el bestiar…
Als ramats no se’ls ha de molestar. Aquesta és la premissa que els pastors demanen tenir ben present a l’hora de relacionar-se amb els ramats que hi ha a la muntanya. No se’ls ha de cridar ni acostar-s’hi per fer-se una “selfie” i encara menys intentar tocar-los. Cal mantenir certa distància i silenci en senyal de respecte.
5. …ni apropar-nos als mastins
Els mastins són gossos ensinistrats per defensar els ramats de depredadors com els llops o els ossos. Són gossos que s’han criat entre el bestiar i són imprescindibles per a la coexistència de la ramaderia i l’anomenada “gran fauna”. No tots els ramats tenen un mastí, però si en trobem un, és important no acostar-s’hi perquè poden ser perillosos. Si borda perquè algú ha superat la distància de seguretat cal allunyar-se sense córrer.
6. Cotxe ben aparcat
Envaint una propietat privada, en corbes per on han de passar tractors, en llocs perillosos… A la muntanya, no tot s’hi val i el cotxe s’ha d’estacionar on toca. Si no, és possible que després sigui molt complicat retirar el vehicle. De fet, els pagesos es troben habitualment amb visitants que no poden treure el cotxe i els han d’ajudar amb els tractors.
7. Tancats ben tancats
A la muntanya s’han de deixar les coses tal com s’han trobat, no deixar cap rastre. Això també inclou els pastors elèctrics i els tancats, que s’han de respectar i deixar tancats per evitar que el bestiar s’escapi. Això és vital perquè si els animals es perden i provoquen danys o accidents, el responsable és el propietari, és a dir, el ramader. Per això, la instrucció és clara: les manetes s’han de deixar tancades.
