L'hora de la posta de sol d'alguns dels dies més assenyalats després del pas de puça

Les tardes, tot i que poc, es van començar a allargar a partir del 10 de desembre. S’iniciava aleshores el clàssic pas de puça de Santa Llúcia.

El solstici d’hivern

No ha estat en còmput global fins el 22 de desembre (moment del solstici) quan el dia va començae a guanyar terreny definitivament a la  nit. Els matins, per primer cop, comencen a guanyar minuts de sol des del juliol. Un desfase respecte del solstici que segons va explicar el químic quàntic i astrofísic Josep Anton Català a ‘El matí de Barcelona’, això s’explica perquè el dia del solstici el sol, al migdia, es troba molt baix respecte de l’horitzó.

Dies cada cop més llargs

I a partir d’aquí, tot un seguit de passos, cada cop més grans, indiquen que els dies (però sobretot les tardes) es van fent cada vegada més llargues:

Per Nadal, el pas de pardal, amb una posta de sol a les 17.27 h, cinc minuts més tard que en el moment en què ho fa més d’hora (17.22 h).

Per Sant Esteve, el pas de llebre, amb un minutet més de tarda respecte a Nadal.

I Cap d’Any, amb el “majúscul” pas de bou de l’any nou, ens donarà 10 minuts més de tarda respecte a principis de desembre, quan ho fa més d’hora.

El 6 de gener el sol sortirà a les 8.18 h i a partir de llavors cada dia ho farà una mica més aviat. Això explica la dita “Per Reis el dia creix”.

I, a mitjans de gener, una altra cita imprescindible barcelonina, Sant Antoni, amb el gegantí pas de dimoni, que ens haurà fet guanyar gairebé mitja hora respecte a Santa Llúcia.

Aquestes petites dites populars ens indiquen que, tot i fer fred i malgrat que encara som al desembre, passem el punt d’inflexió que ens durà cap a l’estiu.