Feia temps que sota el porxo del Mercat del Fort Pienc i la resta d’equipaments de la plaça s’hi refugiava un grup de sensellar. Hi dormien, a recer de la pluja i del fred, unes 10 persones que a betevé vam entrevistar tot just fa un any. Ara, però, ja no hi són: l’Ajuntament hi ha col·locat una porta de grans dimensions que els impedeix l’accés al porxo de nit, quan el mercat està tancat.
Segons Sergi Clemente, president de l’Associació dels Paradistes, la tanca posa remei a “un gran problema” que tenien. Explica que sovint es veien obligats a obrir el mercat més tard del previst perquè els qui dormien al ras es quedaven a les portes. “Ens trobàvem l’entrada molt bruta i havíem de netejar una hora. Hi havia picabaralles… era un problema greu”, relata.
Malgrat que empatitza amb la realitat de les persones que no tenen casa, Clemente agraeix la mesura, que manté les instal·lacions tancades des de les 21.30 h fins a les 7 h. “Potser la solució hauria de ser una altra, però creiem que no hi ha d’haver gent dormint en un punt neuràlgic del barri“, aclareix. Fonts del consistori confirmen que l’objectiu de la tanca —i d’una zona nova de cal·listènia— és afavorir que ningú monopolitzi la plaça del Fort Pienc.
L’Ajuntament afirma que fa seguiment dels afectats
“El disseny de l’espai públic ha de ser útil per als veïns, disposar d’un manteniment adequat i contribuir a generar civisme […] La porta ha de permetre l’entrada i els usos del mercat i la cal·listènia, dinamitzar l’espai”, diu l’Ajuntament. Assegura que els equips municipals han estudiat el cas, n’han parlat amb tots els actors —també amb l’escola bressol o la biblioteca de la plaça—, han acompanyat les persones sense llar i els fan seguiment.
Arrels critica que cada cop hi ha més arquitectura hostil a Barcelona
Tanques metàl·liques com les del Mercat del Fort Pienc, barrots, bancs individuals o punxes en graons i aparadors són exemples del que molts anomenen arquitectura hostil perquè expulsa les persones sense llar de l’espai públic. El director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets, alerta que “sense cap dubte” a la ciutat de Barcelona cada cop hi ha més mostres i això vulnera els drets dels sensesostre.
“Quan una persona està al carrer intenta salvar el dia tant com pot. Si ha trobat un espai per refugiar-se, posant-li barreres fem que hagi de tornar a començar i buscar un altre indret”, explica. De fet, Busquets afirma que, al cap i a la fi, l’arquitectura hostil no soluciona conflictes amb el veïnat perquè desplaça la problemàtica d’un lloc a un altre. “L’antídot és resoldre la manca d’habitatge i garantir-los aquest dret“, sentencia.
