Té els papers de la jubilació arreglats i, de fet, ja ens els darrers dos anys s’ha anat desvinculant de l’empresa familiar, que ara comanda el seu fill, però a Manel Roca se li nota la dedicació per l’ofici i no pot evitar corregir uns operaris que han deixat a la vista unes bateries d’una de les barques que aquest matí s’han espatllat: “Intenteu moure-les darrere la caseta dels tiquets i així no es veuen tant”, els indica Roca. És, potser, una de les últimes ordres de qui ha estat gerent de Las Golondrinas de Barcelona durant més de 50 anys.
Va heretar l’empresa del seu pare, recorda, l’1 de maig del 1978, i aquesta setmana se’n desvincularà tot i que accepta que “el mar crida i el port, que és com un poble, també”. En Manel va començar a l’empresa als 16 anys, després de seguir les ordres del seu pare, que no volia que entrés a treballar-hi fins a treure’s una carrera universitària. Ara el seu fill forma part de la quarta generació de la família Roca que s’ocupa del negoci.
Actualment a Las Golondrinas disposen d’una flota de set embarcacions, però en un dia normal de feina treballen amb quatre. N’hi ha tres d’antigues, com la María del Carmen, fabricada als anys 60 i que no ha deixat mai de treballar al moll de les Drassanes del Port de Barcelona. Segons calcula el fins a aquest diumenge gerent de l’empresa, encara la meitat del seu passatge són locals: “Aquest febrer, com que ha fet bon temps, hem fet molt bona facturació”, expressa.
De visita a la Moreneta a bord d’una golondrina
En demanar a en Manel que expliqui una anècdota dels anys de feina, no dubta a triar i es remunta al maig del 1952. Va ser l’any en què es va celebrar a Barcelona el XXXV Congrés Eucarístic Internacional, que, segons explica, va servir també per omplir de visitants Las Golondrinas.
En tornar a port a bord d’una embarcació batejada amb el nom de Montserrat, una dona es va queixar perquè no havia pogut veure la Moreneta. “Es pensava que el vaixell portava fins a la muntanya!”, explica en Manel, rememorant aquesta història que li havia explicat el pare: “Va demanar el llibre de reclamacions i fins i tot va haver de venir la Guàrdia Urbana”.
