Els termòmetres toquen fons aquests dies, quan ja fa una setmana de l’onada de fred, i hi ha llars de Barcelona on s’està patint amb més intensitat. A les de la Conxita o la Margarita (dos exemples que la pobresa energètica té rostre de dona gran sola), mantenir la casa a una temperatura confortable és una font d’angoixa i, de fet, hi han de renunciar quan el preu de la llum es dispara. Tenen tot elèctric i, malgrat gaudir del bo social, aquest descompte, que s’aplica només a una part del consum, no els ha estalviat rebre factures inassumibles.
I això que durant la major part del dia, la Conxita Satorres, que té 93 anys i viu sola a la Font de la Guatlla, no encén res per escalfar la casa. Passa les hores a la butaca “ben abrigada”, tapada amb una manta i prou. Només cap al vespre engega un radiador elèctric, que posa “al mínim”, al menjador i s’hi tanca. “Quan vaig a les habitacions, allò és un gel”, diu.
“Sempre tinc fred i tinc l’angoixa de no poder fer el que voldria”. La Conxita cobra una pensió de viduïtat i paga també un lloguer. “Hi havia mesos que deia: És que no hi arribo”. Amb el bo social, que va tramitar amb l’ajuda d’una voluntària de la fundació Avismón, ha aconseguit reduir la factura elèctrica, l’última ha estat d’uns 60 euros. “Abans podien ser prop de 100, però continua sent un problema i els mesos que puja tant la llum, em veig apurada”.
Por a la factura, abaixar la calefacció
Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) consideren que les mesures del govern “contenen mínimament” les situacions de pobresa energètica, però no la redueixen. “Hi ha molta por a no poder pagar”, apunta la portaveu, María Campuzano. I això explicaria l’increment de famílies que no mantenen casa seva a una temperatura adequada durant l’hivern, que han crescut fins al 15% de les llars catalanes, segons dades del Govern espanyol de desembre passat.
Per pal·liar l’escalada de preus, l’executiu va ampliar aquest octubre fins al 65 % i al 80 % el descompte (bo social) per a consumidors “vulnerables” i “vulnerables severs”, respectivament. Per Campuzano, però, “és insuficient” perquè s’aplica només fins a un límit de consum d’electricitat i no sobre el total. “Famílies que ho tenen tot elèctric, tot i tenir un descompte del 80 %, poden acabar pagant 200 euros al mes”.
Deixar de pagar per fer una “vida digna”
És el que li passa a la Margarita Costa, veïna de Provençals del Poblenou, que com la Conxita és pensionista i viu sola. En l’última factura, el bo social li restava uns 38 euros, però l’import final arribava igualment als 210. “I faig una vida normal, una vida digna perquè bé has de menjar o rentar-te”, explica. De poc li ha servit, per ara, substituir la calefacció, que arriba a tota la casa, per aparells més petits al menjador o al bany.
Fa un any, de fet, que la Margarita no paga les factures. “El gener de l’any passat em va arribar una de 300 euros i després encara altres tres seguides, estava desesperada”. La llei catalana impedeix tallar-li la llum, però assegura que la subministradora li ha enviat diversos avisos amenaçant de fer-ho. “És la forma que tenen de pressionar, però si no pots pagar què has de fer? Et mataran?”.
L’APE reclama que les mesures, com la condonació dels deutes, siguin “estructurals i perdurin en el temps, per donar tranquil·litat a les famílies”. Si no, el més habitual, en el cas de persones grans com la Conxita i la Margarita, és que “prefereixin deixar de posar la calefacció abans que acumular deutes”.
