L’Ajuntament de Barcelona té des del juny del 2023 el govern més minoritari des de la recuperació de la democràcia. El formen només els 10 regidors del PSC, dels 41 que hi ha al plenari. L’alcalde, Jaume Collboni, ha anunciat que vol ampliar l’executiu municipal i tot apunta cap a ERC, amb qui va tancar un acord pressupostari. L’avançament electoral a Catalunya i les europees del juny, però, han endarrerit qualsevol desenllaç.
Des del 2007 hi ha hagut sempre governs en minoria a Barcelona. Un possible pacte PSC-ERC suma 15 regidors, lluny encara de la majoria absoluta. L’apropament entre Collboni i els republicans es va constatar en el ple de la qüestió de confiança en què només ERC va fer costat a l’alcalde. Aquella sessió va fer evident també la distància del PSC amb TriasxBCN i amb els comuns d’Ada Colau, després de mesos d’insistir per pactar govern.
Els primers pactes
A partir del 1979 i durant 28 anys, a l’Ajuntament hi van haver sempre pactes que van superar o arribar just a la majoria absoluta. En el primer mandat, amb Narcís Serra d’alcalde, es va fer un acord a quatre amb PSC, PSUC, CiU i ERC, però el 1981 una crisi va reduir el govern als dos primers partits. En els tres mandats següents, amb Pasqual Maragall a l’alcaldia, els socialistes van pactar govern amb el PSUC (1983) i amb Iniciativa per Catalunya (1987 i 1991).
Del tripartit al primer govern en minoria
El 1995, Maragall va ampliar el pacte a tres partits, sumant ERC a PSC i Iniciativa. Era l’inici del tripartit (que es va veure a la Generalitat el 2003 i el 2006), un acord que va reeditar l’alcalde Joan Clos el 1999 i 2003 i que va liderar també Jordi Hereu quan va rellevar Clos el 2006. Però el 2007 ERC va decidir quedar-se a l’oposició pels resultats electorals. Hereu va encapçalar aleshores el primer govern en minoria amb un pacte PSC-Iniciativa.
Executius monocolor i pactes trencats
Amb Xavier Trias a l’alcaldia, el 2011, es va estrenar a Barcelona el primer govern monocolor, només amb els 14 regidors de CiU. Va ser l’únic mandat fins ara en què el PSC no va participar de la governabilitat de la ciutat. Durant els quatre anys d’alcalde, Trias va fer acords puntuals sobretot amb el PP i també amb el PSC i ERC per tirar endavant el mandat i es va sotmetre a una qüestió de confiança per aprovar el pressupost.
En el primer mandat com a alcaldessa, Ada Colau també va començar governant en solitari amb els 11 regidors de Barcelona en Comú en un plenari més fragmentat que mai amb set grups. Un any després va pactar govern amb el PSC, 15 regidors en total, lluny de la majoria absoluta. L’acord es va trencar un any i mig després pel suport dels socialistes a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per l’1-O. Colau va tornar governar en solitari fins a finals de mandat.
En el segon mandat de Colau (2019-2023), es va reeditar d’inici el pacte amb el PSC, que va durar els quatre anys. El govern a dos sumava 18 regidors (a tres de la majoria absoluta) i va ser el més nombrós des de l’últim executiu de Jordi Hereu. ERC va ser el soci principal del tàndem Colau-Collboni per aprovar pressupostos. Collboni va abandonar el govern a quatre mesos de les eleccions municipals, però el pacte es va mantenir.
